D’ençà de l’aparició del brot del virus de l’Ebola en països de l’Àfrica Occidental, a Catalunya es va dissenyar un procediment d’actuació per al seguiment de contactes en professionals desplaçats a aquests països amb la finalitat de minimitzar el risc de transmissió de la malaltia a l’Estat espanyol. El procediment estableix que els responsables del seguiment de les ONG han d’informar la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de la data d’arribada a Catalunya dels cooperants que han estat en aquests països per tal de realitzar un seguiment de la temperatura corporal i un control de símptomes durant els 21 dies posteriors al seu retorn. Seguint el procediment, el cooperant reporta a la SGVRESP dos cops al dia, matí i nit, la temperatura, així com la presència o absència de símptomes compatibles amb la malaltia: cefalea intensa, vòmits, diarrea, dolor abdominal, aparició de taques a la pell, hemorràgia nasal o de la boca, femtes fosques o evidència de sagnat intern o extern.
A Catalunya, des de l’inici de la vigilància s’han completat 103 seguiments en 88 cooperants pertanyents a diferents ONG. La figura 1 mostra el país on s’ha fet l’actuació. El 53% d’aquests cooperants són dones i els àmbits d’actuació professional han estat variats, tot i que destaquen les àrees de logística i de medicina (figura 2). La valoració del risc de patir la malaltia en tots els casos ha estat catalogada com a baixa. En tots els casos s’ha completat el seguiment i el resultat ha estat negatiu al virus de l’Ebola.
::Actualització del Procediment d’actuació davant de casos sospitosos produïts pel nou coronavirus a Catalunya
Des del març de 2012 s’han notificat 1.126 casos confirmats de la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà, provocada per aquest nou coronavirus (MERS-CoV), que ha causat 464 defuncions, segons el recompte de l'OMS del 21 d’abril de 2014. El 25% dels casos han aparegut en personal sanitari.
Durant aquest període, la major part dels casos s'han produït a l'Aràbia Saudita (981); 25 casos han estat exportacions des de l'Orient Mitjà fins a França, la Gran Bretanya, Tunísia, Alemanya, Itàlia, Malàisia, les Filipines, Grècia, Turquia, Holanda, Algèria, Àustria i els Estats Units.
Com mostren les dades, la importació de casos de MERS-CoV a la Unió Europea és possible, encara que el risc de transmissió sostinguda a Europa continua essent molt baix. Tanmateix, es recorda als professionals sanitaris la importància de reforçar la vigilància en relació amb totes les persones provinents dels països de l'Orient Mitjà que presentin simptomatologia respiratòria greu, així com de seguir elprocedimentelaborat per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de l'Agència de Salut Pública de Catalunya davant de possibles casos sospitosos.
El procediment, actualitzat recentment, i la resta de documents informatius elaborats per la SGVRESP i adreçats tant a professionals sanitaris com a població general estan disponibles al web de l’ASPCAT i al Canal salut.
::Programa Dida: prevenció de la transmissió del VIH per l'alletament matern
L’any 1999, el Departament de Salut va posar en marxa el Programa Dida, mitjançant el qual se subministra llet infantil de forma gratuïta als nadons de dones infectades pel VIH amb l’objectiu d’evitar la transmissió del virus de la immunodeficiència humana (VIH) entre la dona infectada i el seu fill per l’alletament matern, i contribuir a la nutrició correcta d’aquests nadons.
Fins desembre de 2014, hi han participat 27 hospitals de tot Catalunya, en els quals es controla l’embaràs de la majoria de dones infectades pel VIH i es fa el seguiment pediàtric d’aquests nadons. Els infants reben la llet durant el primer any de vida: els sis primers mesos llet d’inici i després llet de continuació. Diverses empreses làcties i farmacèutiques han col·laborat desinteressadament amb el Programa: Granja Castelló SA (llet Nadó), Novartis Consumer Health SA (Adapta), Abbott Laboratoires SA (Similac) i, en l’actualitat, Laboratorios Ordesa SL (Blemil).
Durant els 15 anys que s’ha dut a terme aquest Programa, se n’han beneficiat 2.145 infants, dels quals el 82% eren residents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i als municipis veïns. El nombre d’infants inclosos s’ha anat reduint al llarg dels anys, i han passat de més de 140 noves incorporacions d’infants per any al principi del Programa fins al voltant de 115 nadons nous per any durant l’últim quinquenni.
S’han dispensat 72.547 litres de llet líquida i 71.241 kg de llet en pols. El conjunt de llet subministrada equival a un total de 537.271 litres de llet líquida, una vegada reconstituïda.
El passat mes de març s’ha incorporat al Programa Dida l’Hospital de Mollet, així en l’actualitat són 28 els centres inclosos en el Programa en total. El Programa Dida contribueix a reduir la transmissió del VIH entre la dona infectada i el seu fill i ajuda que aquestes famílies tinguin garantida la quantitat de llet necessària per a la nutrició correcta dels seus fills durant el primer any de vida. Aquest programa té un elevat grau de satisfacció per les famílies i els professionals sanitaris que hi participen.
::Quatre anys d’evolució positiva del tabaquisme i l'embaràs a Catalunya
Com s’observa en els gràfics, el tabaquisme en l’etapa gestacional a Catalunya presenta una evolució positiva en els darrers 4 anys.
Al 2013, hi ha una reducció del 15 % en la prevalença global de tabaquisme a l’inici de l’embaràs respecte al 2010. En el mateix període de temps, la prevalença de tabaquisme després de l’embaràs es redueix un 20,8%.
El tabaquisme entre les dones autòctones és superior al de les dones estrangeres.
Al 2013, les dones estrangeres fumen abans de l’embaràs un 68,1% menys que les dones autòctones i després de l’embaràs un 74,3% menys.
En el mateix any, l’abandonament del tabaquisme després de la gestació ha estat del 49,8%.
::Vigilància epidemiològica de la sarna a Catalunya en els darrers anys
La sarna o escabiosi és una parasitosi de la pell causada per l’àcar Sarcoptes scabiei. Es manifesta amb una erupció que produeix picor intensa ocasionada pels àcars femella adults que excaven túnels a la capa superficial de la pell. La picor assoleix la màxima intensitat durant la nit.
El període d’incubació és de 2-6 setmanes i, en general, la transmissió és per contacte personal proper i prolongat amb la pell d’una persona afectada. La transmissió mitjançant la roba només es pot produir si s’ha contaminat recentment. Una altra possibilitat de transmissió és la que es pot produir des d’un gos afectat per la malaltia, però és una infestació autolimitada i lleu que només afecta la zona de contacte directe amb l’animal afectat i que es resol sense tractament.
A Catalunya els brots de sarna (dos o més casos relacionats en el temps i l’espai) són de declaració obligatòria a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).
Durant el període 2005-2014 s’han notificat a l’ASPCAT 66 brots de sarna, amb un total de 552 persones afectades. La distribució anual del nombre de brots es mostra a la figura 1, on es pot veure que, des de l’any 2012, la seva incidència s’estabilitza. Per àmbits, el nombre més important de brots s’ha declarat en residències de gent gran i en famílies (figura 2).
Posant eines per la força creixent de l’economia social
Un dels bons símptomes d’emergència de l’economia social és la gran varietat de fórmules organitzatives d’iniciatives que es posen en marxa per satisfer necessitats socials.
El món canviarà en múltiples direccions, i un dels elements que cada vegada més omplen les preocupacions de les persones, és com resoldre els problemes socials, ambientals, econòmics i ser més forts en la defensa d’una societat més justa, amb més igualtat i benestar social.
És per això que parlem del tercer sector, de la iniciativa social, la iniciativa ciutadana, l’emprenedoria social, el món cooperatiu, les empreses co, models organitzatius socials d’iniciativa privada que persegueixen l’interès col·lectiu, etc. Cal concebre doncs l’economia social amb una definició àmplia i inclusiva del sector: cooperatives, societats laborals, les empreses d’inserció, Centres Especials de Treball, mutualitats de previsió social, associacions i fundacions, i les seves entitats representatives.
La nostra responsabilitat i voluntat és posar eines per aquesta força creixent i per a la seva innovació.
Fruit d’aquest compromís, el Govern ha aprovat la reserva d’aquest 2015 de 5.576.350 euros per a contractes a través de centres d’inserció sociolaboral o entitats sense ànim de lucre amb aquesta finalitat, i 1.350.000 euros per a contractes amb Centres Especials de Treball.
També volem ressaltar molt positivament que les noves directives europees en matèria de contractació pública aprovades el febrer de 2014, permetran que el Govern pugui establir una reserva de contractació social sense límits en els tipus i els objectes de contractes.
Es tracta doncs d’una reserva de més de 6,9 milions d’euros per aquest any, que el Govern estableix voluntàriament per la convicció de necessitar impulsar la contractació pública amb entitats que tenen com a principi fomentar aquests objectius socials, esperant així contribuir decisivament a l’enfortiment de l’economia social a Catalunya.
Xavier López i García Director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom
Aquesta és una línia d’avals per al finançament de les empreses cooperatives, les societats laborals, i les federacions de cooperatives a través de la societat Avalis de Catalunya SGR. Els avals poden ser financers per a préstecs destinats a projectes d’inversió, tècnics per a operacions de riscos d’obligacions no dineràries, econòmics per a operacions de riscos dineraris davant tercers i finalment avals per a operacions recollides al conveni de circulant signat entre Avalis i les entitats financeres. El Departament atorga l’ajut corresponent a la subscripció de fins al 4% de l’import de l’aval en forma de capital d’Avalis (mutualitat). Aquesta subscripció de capital obligatòria ve donada per la normativa estatal que regula les Societats de Garantia Recíproca i l’han de realitzar tots els sol·licitants d’un aval (socis partícips) a una SGR com a pas previ a la formalització de l’operació. El termini per presentar sol·licituds restarà obert fins el 31 de desembre del 2016, i es poden cursar a través del web www.icf.cat . (DOGC Núm. 6856 - 22.4.2015)
En el marc del programa aracoop, aquest mes d’abril ha tingut lloc una trobada intensiva de 24 hores, en la què 30 empreses d’economia social i cooperativa han estat explorant les possibilitats de creació col·laborativa a partir de les metodologies, eines i noves dinàmiques facilitades per l’equip de Co-empren. A través d’aquesta iniciativa, i de les dues trobades previstes també, per als mesos de juny i octubre, es pretén facilitar espais de cooperació per a la creació d’aliances estratègiques i innovadores entre les empreses de l’economia social. Les empreses interessades en participar en la segona convocatòria al juny ja poden inscriure’s en aquest enllaç.
::Entrevista
Entrevista a Raimon Gassiot Ballbè, coordinador adjunt de COOP57
Raimon Gassiot Ballbè és llicenciat en Història, ha desenvolupat pràcticament tota la seva trajectòria professional dins del sector cooperatiu. Des de l’any 2009 és coordinador adjunt de COOP57.
Què és COOP57 i quin és el vostre origen?
COOP57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que recull estalvi popular per poder finançar entitats de l’economia social i solidària i l’associacionisme popular. COOP57 no és un banc. Com a cooperativa de serveis, desenvolupa activitat financera per a les entitats sòcies: cooperatives, societats laborals, associacions, fundacions i empreses d’inserció que desenvolupen la seva activitat d’acord amb els principis i les pràctiques de l’economia social i solidària. A COOP57 no tenim clients, tenim socis. I la nostra missió és tractar de solucionar les seves necessitats financeres, sempre i quan els projectes siguin viables econòmicament i socialment. A més a més, també comptem amb persones i entitats sòcies col·laboradores que no poden rebre préstecs però sí efectuar aportacions al capital social com una forma de dipositar els seus estalvis en una entitat que els utilitza per finançar activitats amb un alt rendiment social. El nostre origen es remunta a la lluita obrera. Vam iniciar la nostra activitat el 1995 a Catalunya arran de la lluita dels treballadors de l’Editorial Bruguera per mantenir els llocs de treball. Quan l’editorial va tancar definitivament, un grup d’antics treballadors va crear un fons amb part de les indemnitzacions que van rebre pel seu acomiadament per promoure projectes econòmics que perseguissin la creació de llocs de treball de qualitat, especialment aplicant models cooperatius.
En que ha basat COOP57 el seu model de creixement?
En un inici, el nostre desenvolupament va anar molt vinculat amb el cooperativisme de treball associat, però progressivament vam ampliar la nostra base social a altres tipus d’entitats de l’economia social i solidària. A partir de 2005 vam posar en pràctica un creixement en xarxa. Aquell any, un grup d’entitats d’economia social i solidària d’Aragó i COOP57, conjuntament, vam decidir compartir el projecte. La idea fou aprofitar el model, l’estructura jurídica i l’equip tècnic de COOP57, però aplicant un model que permetés que cada territori s’autogestionés. Això va donar lloc a la creació de COOP57 Aragó d’acord amb un model de desenvolupament en xarxa. A partir d’aquests principis, posteriorment es van constituir COOP57 Madrid (2006), COOP57 Andalusia (2008) i COOP57 Galícia (2009), i enguany es constituirà COOP57 Euskal Herria. En tots aquests casos, la clau de l’èxit en la creació d’una secció territorial de COOP57 ha estat l’existència d’una xarxa d’economia social i solidària al mateix territori capaç de gestionar-la. Aquest model de desenvolupament és coherent amb la voluntat de créixer tot reforçant la capil·laritat i proximitat amb la base social, defugint models piramidals que minvin la participació i la democràcia interna.
Ara ja es parla de sortida de la crisi, però com l’ha viscuda COOP57 i com hi ha contribuït amb la seva activitat?
La nostra orientació durant aquests anys de recessió econòmica i de restriccions financeres ha estat mantenir i potenciar els serveis financers per donar resposta a les necessitats financeres de les entitats sòcies. Malgrat les dificultats econòmiques que han tenallat les entitats d’economia social i solidària, COOP57 ha seguit augmentant la concessió de préstecs per evitar que la manca de finançament ofegués els seus projectes o accentués la seva fragilitat. Des de l’inici de la crisi, durant el període 2008-2014 hem concedit 1.160 préstecs per un valor total superior a 43,6 milions d’euros. Una altra dada ajuda a fer-nos una idea del paper que hem desenvolupat: de les aproximadament 650 entitats sòcies de COOP57, d’unes 400 COOP57 és la principal font de finançament externa, i de prop de 300, l’única. És a dir, sense el nostre suport financer, haurien tingut moltes dificultats per desenvolupar la seva activitat. Per poder complir aquesta funció, durant els últims anys hem anat orientant i adaptant els nostres serveis financers a les necessitats que ens han anat plantejant les nostres entitats sòcies.
Cap on s’orienta estratègicament el futur de COOP57?
Les línies estratègiques per als propers anys s’orienten en dues direccions complementàries. D’una banda, mantenir i aprofundir els serveis financers que hem anat desenvolupant al llarg de la nostra trajectòria. És una línia de treball que ha estat útil per a l’economia social i solidària i que continuarem reforçant, adaptant les nostres eines i la nostra organització per poder assumir el creixement que implica aquesta opció tot garantint la qualitat del servei prestat. D’una altra banda, ens plantegem desenvolupar un paper més actiu. Aquesta línia consisteix en què COOP57 vagi més enllà de ser només una eina d'intermediació financera i desenvolupi una actitud proactiva per impulsar l'economia social i solidària a nivell local i les estratègies de construcció de mercats socials, conjuntament amb el teixit social, les xarxes i, on sigui possible, les administracions locals. Aquesta nova línia de treball parteix de les demandes que estem rebent del nostre entorn social, però també de la constatació que som una referència en aquest sector per l'amplitud de la nostra base social, pel nostre funcionament i organització en xarxa, per la nostra capacitat d'adaptació a les necessitats financeres de les entitats sòcies i per la disponibilitat de recursos econòmics, organitzatius, relacionals, etc.
Quin és el que mou a persones i entitats a fer-se soci de COOP57?
Per a les persones, la motivació rau en què quan aporten estalvis a COOP57 saben que s’utilitzen per promoure l’economia social i solidària i l’associacionisme popular, unes pràctiques que contribueixen a transformar l’economia i la societat per fer-la més democràtica, més equitativa, més sostenible, en definitiva, més humana. I no només ho saben, sinó que poden participar en la definició i decisió de quin ús es fa d’aquests diners. Per a les entitats, la motivació és doble. Una és poder accedir a uns serveis financers adaptats a les seves característiques i necessitats, en què son tractades com a sòcies, no com a clients, fet que comporta unes condicions menys rígides i més flexibles. Però també hi ha una segona motivació: contribuir a fer possible una eina financera cooperativa, autogestionada i autoregulada al servei de l’economia social i solidària.
El 9 d’abril va tenir lloc l’acte de Presentació del llibre biogràfic Andreu Cortines i Jaumot. Cooperativisme i llibertat nacional escrit per Josep Edo, a la Sala de Plens “Andreu Cortines” del Districte de Sant Andreu. El llibre ens apropa a la vida d’aquest cooperativista compromès amb la llibertat nacional catalana i col·laborador del president Tarradellas. Fou impulsor i redactor de la Llei de Cooperatives de Catalunya de 1983, president de la Federació de Cooperatives de Consum i del Consell Superior de la Cooperació i director de la revista Cooperació Catalana de la Fundació Roca i Galès. La Generalitat va reconèixer la seva tasca amb la medalla Francesc Macià l’any 1988, un any abans de la seva mort. Gràcies a persones com ell, el cooperativisme a Catalunya ha format part des de fa més de cent anys de la vida econòmica i social del nostre país.
La cooperativa Sostre Cívic, Promusa, l’Ajuntament, el col·lectiu 6 Claus, impulsen la primera promoció d’habitatge públic, a Sant Cugat, en règim de masoveria cooperativa de Catalunya. La idea és que els masovers urbans reconstrueixin l’habitatge públic i beneficiant-se de no pagar lloguer i viure-hi durant cinc anys. Sostre Cívic, SCCL es dedica a oferir propostes i solucions per accedir a l’habitatge de forma no especulativa.
Us presentem l’Informe sobre les cooperatives catalanes creades entre els anys 2009-2013, realitzat pel Servei Foment de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom. En aquest estudi cal destacar que la supervivència mitjana de les cooperatives catalanes (mesurada com a permanència d’un any respecte l’anterior) del període 2009-2013 (92,84%) és superior a la de les empreses espanyoles (79,91%), segons les dades comparades del Registre de Cooperatives i Societats Laborals de Catalunya i el directori d’empreses del Instituto Nacional de Estadística (DIRCE). Per altra banda un aspecte més a ressaltar és que tot i que el màxim de creació de cooperatives s’ubica en el 2012 i 2013, l’any 2011 incorpora un major nombre de socis a l’economia del sector.
Després de gairebé 30 anys de funcionament, l'establiment ha iniciat una segona vida, aquesta vegada com a cooperativa. Els Nou Rals, SCCL creada per antics usuaris de la llibreria ha incorporat el propietari i ja pensa distribuir llibres a altres poblacions del Baix Llobregat. No només venen llibres, sinó que programen i dinamitzen accions culturals diverses per totes les edats (contacontes, presentacions de llibres, lectures de poemes, tallers d’educació musical…)
Encara no us havíem parlat mai de la Comunitat Minera Olesana, SCCL, fundada inicialment com a “Sociedad Minera Olesana” l’any 1868, per portat aigua a la vila d’Olesa de Montserrat. Va ser l’any 1992 que es va constituir com a cooperativa de consumidors i usuaris, per millorar i cobrir un servei públic de primera necessitat, per a tots els Olesans. Actualment compta amb més de 10.000 socis. Al llarg dels anys i a través de les diferents juntes que ha tingut la Societat, l’han anat formant i desenvolupant d’acord als avanços tecnològics, al creixement demogràfic i a les demandes de la població i de la indústria, per assegurar la qualitat sanitària de l’aigua. Aquesta cooperativa olesana i la cooperativa Eticom-Som Connexió, han estat les darreres afiliacions a la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC). D’Eticom-Som Connexió us varem parlar en el butlletí 70, i en aquest enllaç podeu veure un vídeo emès per TV3 sobre aquesta cooperativa de telefonia i Internet.
Arran de la resolució final del concurs públic de transport sanitari, la cooperativa badalonina ha aconseguit revalidar la seva àrea d’influència i la seva activitat. La cooperativa d’ambulàncies Grup La Pau, ha estat adjudicatària del lot G del concurs de transport sanitari en la modalitat urgent i no urgent convocat pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). L’adjudicació comprèn l’àmbit metropolità del Barcelonès Nord i el Maresme i la vigència del contracte té una durada màxima de 10 anys.
+Més Eficiència Social, SCCL és una cooperativa que des de fa un parell d’anys porta el menjar a 800 escolars d’entre 2 i 12 anys, a Vacarisses i Viladecavalls, poblacions del Vallès Occidental. Aquest projecte vol trencar paràmetres en el sentit d’equilibrar les excessives proteïnes de carn animal amb les proteïnes vegetals, d’animar a fer partícips a altres escoles dels voltants pel proper curs, i aconseguir productes sans i de proximitat amb un preu equiparable al menú tradicional. Aquesta cooperativa, amb 7 socis i 70 treballadors, recupera hàbits alimentaris de generacions anteriors i converteix l’escola al migdia en un temps d’aprenentatge i joc.
El grup tecnològic INKEMIA IUCT vol diversificar els seus ingressos que ara concentra en un 70% en el mercat espanyol, preparant la seva entrada als Estats Units. Aquesta empresa biotecnològica, que disposa de 63 patents i 150 en estudi, té com a principal inversor la cooperativa Escola Sant Gervasi, SCCL, amb un 39% de participació. Aquesta cooperativa impulsa una educació fortament lligada a la ciència i tecnologia, fomentant projectes i treballs de recerca als laboratoris compartits amb l’empresa biotecnològica. Amb més de 40 anys d’història, l’escola s’ha convertit en un centre educatiu de referència pel seu compromís amb la qualitat educativa, la ciència i la innovació. Per altra banda, aquest any, Escola Sant Gervasi, SCCL, ha actualitzat el seu compromís amb la responsabilitat social, contribuint al desenvolupament sostenible, treballant amb el seus empleats, les seves famílies i la comunitat local, així com amb la societat en el seu conjunt, per millorar la seva qualitat de vida.
Es completa la web sèrie “El món cooperatiu de l’Ara i la Coop” amb dos capítols més. Un dedicat a les cooperatives de consumidors i usuaris mostrant els diferents àmbits del nostre dia a dia en que sense donar-nos compte, qualsevol de nosaltres participa com a consumidor cooperatiu. L’altre dóna a conèixer les cooperatives de serveis, i els beneficis i avantatges que aporta a molts professionals el fet d’establir-se com a empresa cooperativa unint esforços. L’equip de creadors d’aquesta campanya de comunicació digital ha publicat un article de “final de campanya” repassant com de manera innovadora, a través d’aquests dos personatges peculiars i amb molt sentit de l’humor han difós l’economia social i cooperativa a un ventall molt gran de públic divers. La divulgació ha estat un èxit i de manera sincera han agraït la participació, la col·laboració, la recepció i la interactivitat generada i l’impacte que ha suposat la campanya.
Un grup de santcugatencs s'uneix per tirar endavant un nou mitjà de comunicació a la ciutat, 'El Cugatenc'. S’ha posat en marxa un procés de recollida de fons a través delmicromecenatge per tirar endavant el projecte que tindrà format de cooperativa. Aquesta recollida de recursos serà a través de la plataforma Verkami amb l’objetiu d’arribar a 5.900 euros necessaris. L'Avenir SCCL, impulsada per quatre persones amb experiència en tasques de comunicació, és la societat que gestionarà 'El Cugatenc'. En el cas de reunir els recursos suficients es crearà un nou portal web elCugatenc.cat i es constituirà la cooperativa.
La normativa de prevenció de riscos laborals, integrada fonamentalment per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL), així com per la resta de disposicions que la desenvolupen i complementen, té com objectiu principal promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de determinades mesures i la realització de les activitats necessàries per prevenir els riscos derivats del treball. La llei estableix que la obligació de protegir la seguretat i salut dels treballadors correspon als empresaris, i això en totes les fases d’activitat de l’empresa. L’article 3.1 de la LPRL fa menció expressa als socis de les cooperatives i a les societats cooperatives on presten els seus serveis dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma. En aquests casos, als efectes de la normativa de prevenció, la cooperativa adquireix la condició de subjecte responsable. Per tant, si us trobeu dins d’aquest supòsit, heu de tenir en compte que com a cooperativa teniu totes les obligacions que es deriven de la LPRL, inclosa la necessària organització preventiva, l’avaluació dels riscos laborals a la cooperativa, la vigilància de la salut o la realització de formació teòrica i pràctica del lloc de treball en matèria de prevenció per als vostres socis treballadors, entre d’altres.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o una entitat per part de la Generalitat de Catalunya. El Govern ha acordat aquest any concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Entre els guardonats trobem a Cadí, SCCL, una de les cooperatives ramaderes més prestigioses de Catalunya i la més antiga de l’Estat en el sector lleter. La seva destacada contribució a l’economia pirinenca, singularment a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, ha contribuït amb eficàcia al reequilibri territorial del país. Dins l’economia social també ha rebut la distinció la Fundació Privada Valles Oriental. Es reconeix a aquest Centre Especial de Treball com un exemple de dedicació per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin gaudir de les mateixes oportunitats que tothom.
En el marc del programa aracoop es convoquen 3 Tallers virtuals per a la creació i posada en marxa d’una cooperativa de treball associat, una cooperativa de serveis o una cooperativa de consumidors i usuaris. Els tallers s’adrecen tant a persones emprenedores com a professionals de l’assessorament sobre la creació d’empreses o en l’àmbit de la formació, així com persones interessades en organitzar-se col·lectivament per tenir accés a productes o serveis compartits. Els tallers comencen el 18 de maig i duren fins el 6 de juliol de 2015.
El divendres 8 de maig de 2015 amb la voluntat d'obrir les portes del finançament la xarxa Financoop ofereix un nou punt de trobada entre les entitats que financen i les empreses cooperatives. Aquesta jornada té 3 tipus d’activitats per posar en contacte les empreses cooperatives amb les entitats financeres: Ronda de Finançament, Espai Cara a Cara amb entitats financeres i contactes informals. La inscripció és gratuïta, però cal fer inscripció prèvia donat que l’aforament és limitat.
Tallers basats en formació-acció i aplicació pràctica de coneixements, en format presencial i mitxe presencial-distància, sobre habilitats directives, interpersonals, de relleu dels consells rectors així com de productes de finançament empresarial, gestió econòmica, financera i negociació bancària. Més informació específica sobre l’activitat: Programa tallers governança. Aquí teniu el formulari d’inscripció als tallers, en aquest enllaç.
