Des de l’abril de 2012, data en què es va detectar el primer cas d’infecció pel nou coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), i fins al 10 de setembre de 2015 s’han confirmat 1.579 casos d’infeccions per MERS-CoV amb 601 defuncions. Tot i que la majoria de casos i defuncions es produeixen a l’Orient Mitjà, principalment a l’Aràbia Saudita, s’han donat casos a més de 20 països. A Europa, se n’han confirmat en 8 països, tots ells en connexió directa o indirecta amb l’Orient Mitjà.
Des dels inicis d’aquesta infecció, se n’han descrit brots hospitalaris a l’Aràbia Saudita, Jordània i Corea del Sud, alguns dels quals amb més de 100 casos registrats. El mes d’agost passat s’ha originat un brot nosocomial, en curs, en un centre sanitari d’Al-Riyad (Aràbia Saudita) que ha fet augmentar considerablement el nombre de casos respecte dels anys anteriors.
Les properes setmanes, amb motiu de l’hajj o pelegrinatge a la Meca, moltes persones viatjaran a l’Aràbia Saudita. Per això és molt important la sensibilització sobre aquesta infecció i la seva simptomatologia, no només entre els professionals sanitaris sinó també entre lapoblacióque es desplaci o retorni d’aquestes zones.
Per aquest motiu l’ASPCAT recorda als professionals sanitaris que atenguin pacients provinents dels països de l’Orient Mitjà i que tinguin simptomatologia greu respiratòria que cal seguir el Procediment d’actuació davant casos sospitosos produïts pel nou coronavirus (MERS-CoV), elaborat per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, i prendre les precaucions de transmissió per contacte i per via aèria a més de les precaucions estàndard.
::Vigilància de les infeccions de transmissió sexual
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són un problema de salut que va en augment a Catalunya, com a la majoria de països del nostre entorn, essent les infeccions per clamídia i gonococ les entitats més freqüents d’origen bacterià entre les ITS i les que tenen un tractament curatiu eficaç. Durant l’any 2014, es van declarar al Registre de malalties de declaració obligatòria de Catalunya 1.555 casos de gonocòccia i 943 d’infecció per clamídia (21,3 i 13,0 casos per 100.000 habitants, respectivament), xifres que suposen un increment relatiu del 71% i del 17% respecte a l’any 2013. En els darrers 10 anys, el nombre de casos de clamídia s’ha multiplicat per quatre i el de gonocòccia per cinc.
Atès que la infecció per clamídia s’observa amb més freqüència entre els joves de 15 a 24 anys i les infeccions per clamídia i per gonococ en els homes que tenen sexe amb homes (HSH), la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública va iniciar, en prova pilot, el passat mes de març un programa de cribratge oportunista de les dues infeccions en aquestes poblacions clau, en col·laboració amb les entitats Projecte dels Noms - BCN Checkpoint i el Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS), i té el suport de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
La finalitat d’aquest cribratge oportunista és fer un diagnòstic precoç d’aquestes patologies per facilitar-ne el tractament, la prevenció de la transmissió a la parella, així com fer una detecció de contactes per diagnosticar-los i tractar-los. La realització del cribratge en entitats comunitàries es justifica pel menor nombre de visites que els joves i els HSH fan als serveis assistencials convencionals respecte de la resta de població.El passat 9 de setembre es van presentar els resultats preliminars del programa, amb 542 persones analitzades: 79 joves i 463 HSH. La mostra total que es preveu per a aquesta fase pilot del programa són 1.250 persones. S'ha elaborat unavideocàpsulade suport al programa.
El secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, en la presentació del passat 10 de setembre, va destacar que el Pla de prevenció, control i atenció a les ITS es veu reforçat amb aquesta actuació en poblacions clau i que permetrà avançar en la millora de l’estat de salut de la població.
A partir dels resultats observats, es considera que cal continuar realitzant el cribratge oportunista de clamídia i gonococ en l’àmbit comunitari com un reforç de les activitats de detecció que es realitzen des dels serveis sanitaris, especialment des dels equips d’atenció primària i des de les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), per detectar infeccions entre les persones que no freqüenten aquests serveis i poder fer-ne el diagnòstic i tractament si estan infectades, així com tractar els seus contactes i reduir la transmissió sexual d’aquestes infeccions a la comunitat a partir de persones que desconeixen que estan infectades.
La malaltia per virus del chikungunya està causada per un Alphavirus transmès per la picada de mosquits del gènere Aedes. El mosquit tigre o Aedes albopictus és una espècie originària del sud-est asiàtic, que des de 1979 està enprocés d’expansió arreu del món i que es troba a Catalunya des de 2004. Aquest virus provoca febre i dolors articulars intensos, especialment als canells i els turmells, que poden arribar a ser molt molestos i, fins i tot, invalidants. La simptomatologia pot durar setmanes tot i que l’artritis pot durar més temps. Pràcticament tots els casos evolucionen favorablement. El tractament de la malaltia és simptomàtic i consisteix en l’administració d’analgèsics i antiinflamatoris (paracetamol, ibuprofè).
A Catalunya es duen a terme actuacions de vigilància i control tant dels casos de malaltia com del vector. El període de vigilància, que coincideix amb el període d’activitat vectorial, està comprès entre l’1 de maig i el 30 de novembre tal com està establert en el Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya. En l’elaboració d’aquest protocol, impulsat per la SGVRESP de l’ASPCAT, també hi han participat els altres membres de la Comissió Interinstitucional per a la Prevenció i Control del Mosquit Tigre a Catalunya.
Des de l’1 de maig del 2015 s’han confirmat 38 casos de malaltia del chikungunya a Catalunya, 12 homes i 26 dones, tots importats de països on el virus és endèmic.
(Figura: Països / territoris amb transmissió autòctona de virus Chikungunya. Actualització 21/08/2015 * No inclou els països amb casos importats)
Aprofitant la commemoració del Dia Mundial de l’Hepatitis, i en el marc de les actuacions del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C impulsat pel Departament de Salut, el passat 27 de juliol es va presentar la nova edició de la Guia per a la prevenció i el control de l’hepatitis.
En aquesta nova edició, s’ha ampliat l’apartat sobre l’epidemiologia i se n’ha fet un d’específic sobre Catalunya en què, a partir de les dades disponibles sobre incidència i sobre coinfecció amb el VIH, s’aborden els reptes que planteja la vigilància de l’hepatitis C a Catalunya. En relació amb el diagnòstic, destaca l’actualització en relació amb les tècniques per a la quantificació del virus i per a la seva tipificació genòmica, aspectes que tenen gran interès no només per al diagnòstic sinó també, i molt especialment, per al seu tractament. També s’ha ampliat l’apartat sobre el tractament de la malaltia amb informació sobre com actuen els nous fàrmacs antivirals i les seves indicacions. Pel que fa a la prevenció de la infecció, cal destacar la incorporació d’un apartat específic sobre la prevenció relacionada amb els actes sanitaris i els instruments i les tècniques disponibles actualment per evitar que es produeixin noves infeccions que puguin estar vinculades a la pràctica assistencial.
La guia ha estat coordinada per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública i ha comptat amb la col·laboració de reconeguts experts en medicina preventiva i salut pública, hepatologia i virologia.
El secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, va presentar el passat 7 de juliol la Jornada sobre els Reptes en el Control de la Tuberculosi a Catalunya en què diferents ponents, amb un bon coneixement de la magnitud i les característiques de la tuberculosi al territori, van reflexionar sobre l’ús de noves tècniques diagnòstiques de la infecció tuberculosa, el paper de la infermeria en la gestió de casos, l’estat de les resistències a les drogues de primera línia o el treball coordinat amb agents comunitaris de salut en el control de la tuberculosi entre les persones nouvingudes.
La Jornada es va estructurar en dues taules rodones. A la primera, es va tractar la tuberculosi pediàtrica i es va presentar laguia Recomanacions per a la prevenció i el control de la tuberculosi pediàtrica a Catalunya, coordinada des de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP). En aquesta publicació es revisen, des d’una perspectiva multidisciplinària, els reptes actuals en la prevenció, el diagnòstic i el tractament dels infants amb tuberculosi i s’hi donen recomanacions pràctiques, basades en la millor evidència disponible i adaptades a la nostra situació local.
La segona taula rodona va abordar els reptes actuals en el control de la tuberculosi a Catalunya i es va posar de manifest que a mesura que aquesta malaltia és menys freqüent en els països desenvolupats com el nostre, els professionals han de fer front a dos nous reptes: d’una banda, mantenir un cert nivell de conscienciació sobre l’existència d’aquesta malaltia en el nostre entorn i, de l’altra, mantenir els coneixements i les habilitats pràctiques en la sospita, la detecció i els tractament dels casos.
En el marc de l’acte de commemoració dels vint anys de la creació del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i la Sida de Catalunya (CEEISCAT) que va tenir lloc el proppassat 30 de juny a l’ASPCAT, la subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Mireia Jané, va presentar les línies estratègiques en la prevenció i el control del VIH i les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Catalunya, des del reforç dels sistemes de vigilància, monitoratge i avaluació fins a les estratègies per reduir la incidència i el retard diagnòstic del VIH i les altres ITS, aspectes cabdals per aconseguir el control d’aquests problemes de salut.
En aquest acte també es va presentar el darrer document tècnic del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de la Sida/VIH/ITS a Catalunya (SIVES 2015).
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va fer la cloenda de l’acte, en què també van participar els exconsellers de Salut, Xavier Trias i Marina Geli; el director científic del CEEISCAT, Jordi Casabona; la presidenta del Comitè 1r de Desembre, Montserrat Pineda; el director del Servei de Malalties Infeccioses de la Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí de Sabadell, Ferran Segura, i Teymur Noori, expert epidemiòleg del Programa de VIH, ITS i hepatitis del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC).
::Creació de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica
La Generalitat ha aprovat el Decret 203/2015, de 15 de setembre, pel qual es crea la Xarxa de Vigilància Epidemiològica i es regulen els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics.
És essencial disposar d’una xarxa de vigilància epidemiològica integrada amb uns circuits establerts en l’àmbit assistencial, per poder detectar precoçment i donar resposta d’una forma immediata i oportuna a les malalties de declaració obligatòria subjectes al sistema de notificació urgent, els brots epidèmics de qualsevol etiologia i altres alertes epidemiològiques que es produeixin a Catalunya.
Aquest decret estableix els sistemes de notificació de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics, i les responsabilitats de control sanitari dels serveis de vigilància epidemiològica implicats, així com formalitza el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) i la Comissió de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.
En concret, el decret contempla 64 malalties de declaració obligatòria, la incorporació de noves malalties com ara les arbovirosis (Chikungunya, Dengue i Febre del Nil), canvis de declaració en alguna d’elles, com ara la legionel·losi que passa a ser malaltia de declaració urgent o la Clamídia, infecció de transmissió sexual que es declararà de forma individualitzada.
Aquest decret segueix les premisses que marquen els organismes internacionals per reforçar la vigilància epidemiològica, prevenir i controlar la propagació de malalties transmissibles i per fer front a l’emergència o reemergència de malalties que són conseqüència de la globalització del món, l’augment dels viatges, el comerç internacional i els desplaçaments per situacions de desastres naturals i guerres.
El Comitè d’Emergència del Reglament Sanitari Internacional, reunit el passat 4 d’agost, va acordar que la propagació internacional de la poliomielitis segueix sent una emergència de salut pública d’importància internacional i va aconsellar continuar fent recomanacions temporals, en la seva forma revisada, durant tres mesos més. Aquestes recomanacions són per als països exportadors de poliovirus salvatge; països infectats amb poliovirus salvatge, però no exportadors, i països no infectats però vulnerables a la propagació internacional.
El proper curs 2015-2016, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona organitza el màster Tuberculosi i infeccions per micobacteris no tuberculosos.
Aquest màster, de contingut ampli, aborda tot l’espectre de les infeccions micobacterianes. Compta amb docents experts amb pràctica clínica habitual a les respectives àrees de coneixement; i integra l’aprenentatge teòric amb la pràctica amb una àmplia gama de supòsits pràctics. Pel seu contingut interdisciplinari, s’adreça a professionals de diferents àmbits (sanitat pública i privada, atenció primària i hospitalària) i especialitats de la salut (medicina interna, patologia infecciosa, patologia respiratòria, pediatra i salut pública).
No hay comentarios:
Publicar un comentario