# 185 Butlletí Per estar al dia dels temes que t'interessen! Benestar Social i Família

# 185 Butlletí Per estar al dia dels temes que t'interessen! Benestar Social i Família

Dilluns, 30 de març de 2015 Imprimeix

:: No t'ho perdis! :: Actualitat :: Recursos que t'interessen :: Agenda

::No t'ho perdis! Camps de treball: quins plans tens per aquest estiu? Ja s'ha publicat l’oferta de camps de treball per a joves catalans amb un total de 996 places. Els camps de treball són estades d’estiu que combinen activitats lúdiques i de lleure amb la realització de tasques de servei a la comunitat i estan gestionats per associacions i entitats d’educació en el lleure i fundacions sense ànim de lucre. Si tens entre 14 i 29 anys pots participar en les diferents modalitats de camps de treball: Catalunya (14 a 17 anys), resta de l'estat (15 a 29 anys) i internacionals (18 a 29 anys). La preinscripció pels camps de treball a Catalunya i de la resta de l’estat està oberta del 13 al 20 d’abril. Si ets major d’edat i t'interessen els camps de treball internacionals pots fer la inscripció des del 17 de març. Si vols gaudir d’un estiu solidari, apunta’t als camps de treball! ::Actualitat Ets d’una entitat en l’àmbit de joventut? Informa’t de com has de demanar les subvencions a partir d’ara! L’Oficina Virtual de Tràmits substitueix, des d’ara, la Carpeta Electrònica per totes les entitats en l’àmbit de joventut que vulguin tramitar subvencions a la Generalitat. El procés se simplifica a un cop de clic, només cal que anotis bé les passes a seguir. Arriba la tramitació de subvencions totalment electrònica, estigues al dia de les novetats. El futur parla idiomes, 3 com a mínim! Com que el baix nivell d’una tercera llengua continua sent un dels majors dèficits dels titulats universitaris, s’acaba de posar en marxa el programa ‘Parla 3’ per tal d’impulsar el coneixement de llengües estrangeres entre aquest col·lectiu. L’objectiu és que els estudiants puguin assolir, com a mínim, el nivell B2.2 d’una tercera llengua, requisit que serà indispensable per graduar-se. ‘Parla3’ és un Programa aprovat pel Consell Interuniversitari de Catalunya i al qual s’han adherit les dotze universitats catalanes. Lliurats els Premis Enderrock 2015 El grup Txarango va ser el gran triomfador dels Premis Enderrock 2015, que es van lliurar el 26 de març al Teatre Municipal de Girona. Aquests guardons premien la música catalana i en català en tots els estils musicals, reconeixent els artistes més destacats del panorama musical català, i contemplen dues categories de premis: el de votació de la crítica musical i el de votació popular. Aquesta iniciativa de la revista en català Enderrock ha marcat un abans i un després en la promoció i difusió del panorama musical en català, en tots els estils, esdevenint tot un referent. Ja tenim els guanyadors dels XI Premis d’Educació en el lleure El Club d’Esplai Bellvitge-Fundesplai, de l’Hospitalet de Llobregat; l’Acció Escolta de Catalunya, de Guardiola de Berguedà; l’Associació La Rotllana, de Badalona; l’Associació Riborquestra, de Barcelona; el Centre Parroquial Sant Vicenç, de Sabadell; i l’Associació Club d’Esplai la Florida, de l’Hospitalet de Llobregat, són els guanyadors dels XI premis d’Educació en el Lleure. Els premis convocats per la Fundació Lluís Carulla reconeixen els millors projectes, experiències i trajectòries en l’educació social i del lleure. Et sona el ‘Sona 9’? Tens un grup o ets solista i vols participar en el nou concurs de maquetesque organitza la plataforma musical Sona 9? És molt fàcil. Només has de registrar-te al web del concurs i publicar un mínim de tres cançons originals en català al teu perfil del web. Recorda que tens temps fins al 15 d’abril. Si t’agrada la música i vols que soni, participa en el concurs! UCATx, tots els MOOC de les universitats catalanes Els MOOC (Massive Online Open Course) són cursos en línia, gratuïts i oberts a tothom que ofereixen universitats d’arreu del món. Ara a Catalunya disposem de la plataforma UCATx, que recull tots els cursos que ofereixen les universitats catalanes. T’interessa aquest mètode d’estudi? T’has apuntat mai a un MOOC? 1r concurs “Joves per canviar el món”. T’hi apuntes? Jove, si vols canviar el món et proposem que participis en el 1r concurs amb aquest objectiu que organitza la plataforma Kabua. Només has de tenir entre 12 i 18 anys i formar part d’un grup que pot ser de tres persones o fins i tot tota la classe que realitzi un vídeo original de denúncia i/o sensibilització. Afanya’t, el termini acaba el 10 d’abril! Trailwalker 2015, quilòmetres que canvien vides És possible fer esport, competir, gaudir de la natura i alhora lluitar contra la pobresa i la fam al món? Trailwalker ho fa possible! Una marxa solidària amb una triple motivació: repte personal, treball en equip i caràcter solidari. Eldesafiament solidari i esportiu més gran del món organitzat per Oxfam Intermón. Si t’animes a participar-hi, reuneix al teu equip i inscriu-t’hi abans del 13 d’abril! Protegeix els boscos El Bergwaldprojekt - Projecte de Boscos de Muntanya és una entitat sense ànim de lucre que, periòdicament, organitza estades de voluntariat als boscos per adults amb l’objectiu de realitzar tasques de preservació i manteniment dels paisatges tradicionals de muntanya als Pirineus catalans. Si la muntanya t’apassiona, ara tens l’oportunitat de tornar-li una part del que la muntanya i els seus boscos t’han donat. Voluntaris a ritme de timbals Si t’agrada la música, la festa al carrer, la cultura popular i tradicional, ara pots gaudir de tot això, però a més a més, viure-ho des de dins, a primera línea. El concurs Barcelona Percussió necessita voluntaris i voluntàries, anima’t i participa! La festa tindrà lloc el 18 d’abril al Parc del Guinardó. No te la perdis! Ruta7, una aventura per les Canàries que et canviarà la vida Ruta 66, Ruta Quetzal, Ruta dels càtars són referents d’una manera de viatjar, d’una manera de viure, on l’aventura, l’emoció i la integració amb l’entorn són els eixos d’una experiència inoblidable. Ruta 7 ja porta 4 edicions i s’afegeix a aquest grup d’experiències que es recorden tota la vida. Si t’agraden els reptes, els desafiaments, una manera diferent de viatjar, apunta-t’hi!, tens temps fins l'abril. ::Recursos que t'interessen Especial. Seguretat a la xarxa Molts de nosaltres estem permanentment connectats a la xarxa, ja sigui amb l’ordinador, amb l’“smartphone” o amb la tauleta. Ens connectem per cercar feina, fer compres, jugar en línia, llegir el diari, veure el darrer vídeo viral, xerrar amb els amics o buscar informació de qualsevol tipus. Per tal que aquesta experiència no ens deixi un gust amarg és necessari que tinguem en compte algunes mesures de seguretat que protegeixin la nostra identitat digital i les nostres dades. Webdoc: “Cànnabis, en saps prou?”: Un recurs educomunicatiu fet per joves i adreçat a joves Iniciativa de l'Espai Jove de l'Ajuntament de Pineda de Mar i el Programa Intermunicipal de Drogodependències de l'Alt Maresme, que recull una sèrie devídeos, en format d'entrevistes i de petits curts, fets per un grup de joves del municipi que parlen del cànnabis, del seu consum, dels seus efectes o de la legalitat, entre d'altres temes. Trobaràs aquest recurs i més informació sobre el consum de cànnabis i els seus efectes al Jove.cat. Dona, tu decideixes! En les teves relacions sexuals protegeix-te! Vídeo del Canal Salut que informa a les dones sobre com protegir-se del VIH i d’altres infeccions de transmissió sexual, de com evitar embarassos no desitjats. Les decisions en les relacions sexuals les ha de prendre cada persona sense pressions ni coaccions, hem de ser lliures de poder decidir amb qui, el què i el com en les nostres relacions sexuals. Aquest vídeo i més informació sobre sexualitat el trobaràs al Jove.cat. Estudi i Guia de models alternatius d’accés i tinença d’habitatge La masoveria urbana, la cessió d’ús, el dret de superfície o la copropietat entre d’altres, són formes alternatives d’accés i tinença d’habitatge que trobareu a l’estudi elaborat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Així mateix, també hi ha una guia d'habitatge que és un resum àgil i pràctic dels diferents models presentats a l'estudi. Si vols conèixer una mica millor lesalternatives a comprar o llogar un habitatge, aquí trobaràs totes les respostes. Tens disponibles les dues publicacions a l’apartat Habitatge del Jove.cat. ::Agenda * TOT EL TERRITORI: Premis de Civisme a l'actuació cívica juvenil (XXIX Premi Jaume Ciurana), fins al 26 de maig de 2015 * TÀRREGA: Camina esportivament 2015. Programa de caminades, fins al 26 d'abril * GIRONA: Concurs Músiques en Temps de Flors, fins al 10 d'abril * VIC: Concurs de Haikus Ubú Poeta, fins al 5 d'abril * TARRAGONA: Joves Makers, espai per compartir idees, inventar, crear solucions úniques i innovadores, del 16 d'abril a l'11 de juny * ULLDECONA: La Passió d'Ulldecona, fins l'1 de maig

# 82 Butlletí d'Economia Social i Cooperativa Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom

# 82 Butlletí d'Economia Social i Cooperativa Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom

Dimarts, 31 de març de 2015 Imprimeix | Butlletins anteriors

Per incloure notícies en el butlletí, podeu enviar-les a la bústia de contacte posant en l'assumpte "Economia Cooperativa" :: Editorial :: Destacats :: Entrevista :: Notícies :: Agenda Butlletí Persones Emprenedores :: Butlletí Persones Emprenedores

::Editorial L'economia social i cooperativa, peça clau del futur del país La voluntat de convertir-nos en un nou estat de la UE va més enllà d’un canvi d’estatus jurídic i administratiu, és el convenciment que disposarem de més eines per respondre millor als reptes socials i econòmics que té plantejats la societat catalana. El nou estat ha de garantir un model econòmic que es basi en el creixement, el progrés econòmic, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. Catalunya ha d’avançar cap a un teixit empresarial més competitiu i productiu però també més sostenible econòmica, social i ambientalment. La competitivitat demana incorporar la tecnologia, la innovació, la internacionalització i la cooperació empresarial com a motors del desenvolupament econòmic, al mateix temps que la societat demanda més transparència, participació ciutadana i, en definitiva, que el desenvolupament econòmic estigui al servei de les persones. L’economia social i cooperativa ha de ser una peça clau en aquesta renovació. És un model empresarial que ha demostrat ser viable, resistent, competitiu i flexible per adaptar-se a un entorn canviant, el seu comportament durant la crisi ha estat millor en termes d’ocupació en comparació amb el global de l’economia. Estem davant un model que incorpora molts dels elements clau de la competitivitat i la sostenibilitat empresarial del futur: la centralitat de les persones, la cooperació, la gestió democràtica i la sensibilitat social. Per aquest motiu, el Govern aposta decididament per desenvolupar l’economia social i cooperativa a través d’una nova Llei de Cooperatives que fa anys que reclamava el sector, amb una finalitat, donar eines i instruments legals que en millorin i en simplifiquin la gestió, que incentivin la creació de cooperatives i que facilitin l’accés al finançament. A més de la redefinició del marc normatiu, hem endegat el programa aracoop, que enguany encara la seva segona edició, amb l’objectiu de renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa aconseguint situar-la en el nostre ecosistema emprenedor. Aquest conjunt d’actuacions persegueixen incrementar el pes de l’economia social i cooperativa en el conjunt del nostre teixit econòmic, amb el convenciment que això aproparà el conjunt del nostre teixit empresarial a allò que necessitem com a societat. Felip Puig Conseller d’Empresa i Ocupació ::Destacats El sector cooperatiu a Catalunya La infografia que es presenta neix amb la finalitat de destacar les dades més rellevants del món cooperatiu de manera resumida, i donar una visió global i actual de la situació d'aquestes empreses. Aquest treball reflecteix les xifres de les cooperatives catalanes segons magnituds de creixement, sectors en els que operen, les diferents classes existents i la seva distribució territorial. Les fonts de les dades utilitzades han estat extretes del Registre de Cooperatives i Societats Laborals de Catalunya, del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, del Instituto Nacional de Estadística i de l’AEAT.  Convocatòria 2015 de la Línia de Finançament Economia Social Aquest mes de març s’ha tornat a convocar la línia d’ajuts en forma de garantia per al finançament de les empreses de l’economia social. Es tracta d’una línia de préstecs en col·laboració amb l’Institut Català de Finances (ICF), que compten amb la garantia del Departament d’Empresa i Ocupació per al finançament de les empreses d’economia social. La renovació d’aquesta línia introdueix unes condicions més baixes de tipus d’interès dels préstecs per a inversions en immobilitzat material o immaterial, per capitalització d’entitats, per circulant i per a bestretes de contractes del sector públic. Poden ser beneficiaris les cooperatives, societats laborals, federacions de cooperatives, societats agràries de transformació, Empreses d’Inserció, els Centres Especials de Treball, i les entitats promotores d’aquests, persones físiques (en cas d’aportació de capital a entitats amb algunes de les formes jurídiques previstes) i fundacions i associacions inscrites al Registre d'Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials (RESES) del Departament de Benestar Social i Família. Les sol.licituds es podran presentar fins a 31 de desembre de 2015 a través del portal de ICF. Més informació en aquest enllaç. (DOGC núm. 6840 – 27.03.2015) ::Entrevista Entrevista a Francesc Martínez de Foix i Llorens, director general del Grup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona) Francesc Martínez de Foix és mestre (UB) i màster en Direcció Industrial (ETSEIB, UPC). Nascut en el si d’una família compromesa amb la causa de les persones amb discapacitat intel·lectual (PDI), ha estat un militant actiu del cooperativisme i de l’associacionisme familiar que ha creat la major part de la xarxa de serveis i suports per a les PDI. Membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i del Consell Superior de la Cooperació. President fundador de Special Olympics a Espanya, 1990, i a Catalunya, 2004. Actualment, és vicepresident de DINCAT, directiu de AEDIS i president de la Federació Catalana d’Esports ACELL. Creu de Sant Jordi (2012) Què és TEB i quins són els seus objectius? TEB són les sigles de Taller Escola Barcelona que avui identifiquen el Grup Cooperatiu. Està composat per 7 cooperatives i té una presència significativa en una dotzena més d’entitats participades o vinculades, moltes d’elles cooperatives i totes sense afany de lucre. Agrupem, directament, a 913 persones, majoritàriament amb discapacitat intel·lectual. El nostre objectiu és la plena inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual (PDI) o, dit d’una altra manera, fer que siguin ciutadans actius, respectats i el més autònoms possible. Avui i aquí, atesos els valors vigents i l’edat adulta dels nostres usuaris, això vol dir: ser treballadors productius, veïns confiables, subjectes de drets i obligacions, que decideixen i protagonitzen els seus projectes de vida. Quines noves activitats heu posat en marxa recentment i per què? Al llarg de 50 anys hem estat una entitat referent del que coneixem com el model català d’integració sociolaboral per a PDI, que té com element més visible els Centres Especials de Treball (CET) socials, quasi sempre proveïdor d’altres serveis imprescindibles de suports personals. Donada la nostra ubicació, urbana i industrial (Barcelonès i Vallès), hem reeixit pels nostres CET’s, vinculats a la industria local (gràfiques, editorial, tèxtil, de la joguina, gran consum... on érem grans manipuladors i envasadors) i, també, per la nostra experiència en serveis d’habitatge especialitzats. Es va arribar a crear 500 llocs de treball en CET, 200 en el mercat ordinari i 60 places en pisos. Però, de cop va arribar, primer la globalització i desprès la crisi, i nosaltres vam tenir d’afrontar-les. Com? És molt llarg d’explicar (i encara més de fer!). Per fer-ho bonic, podem dir que amb convenciment i coratge; en realitat, amb esforç i sacrifici, posant en marxa tota la capacitat d’autoregulació i solidaritat que tenim les cooperatives i posant l’organització en “modus innovar”. Allò que se’n diu, reinventant-nos. Ara, podem explicar que hem equilibrat els comptes i que, en aquests darrers anys, l’eclosió d’un nombre poc freqüent de nous projectes i activitats, hi ha col·laborat en gran mesura. Podem parlar de coses tan diverses comTEBVist, la primera TV online feta per PDI, o de vendre Know-How a empreses tecnològiques, com BAYER; de nous i més recursos assistencials o del que és més empresarial i productiu: la reestructuració i rellançament dels CET, una factor clau on el treball (la “fàbrica”) ha tornat a ser el generador d’economia i d’excedents. Ens hem orientat a sectors com l’alimentari, farmacèutic, cosmètica, papereria/material escolar o de l’automòbil, però més important que el què fem, és com ho fem. Ara, ja no som simples manipuladors, som més envasadors i cada vegada més fabricants. I a més a més, ens estem internacionalitzant. Guanyem tenders a Zurich, exposem a Frankfurt, fabriquem productes que abans només envasàvem. Trobareu les nostres marques a les grans cadenes de distribució i també a les botigues de proximitat i comerç cooperatiu. En activitat industrial hem crescut el 70% en 5 anys i, actualment, s’ha accelerat: un 30% de les nostres vendes són producte o serveis amb marca pròpia:CoopMercat, Porta a Porta, Bolet ben fet, T-COLORS, T-ODORS, SALT&MORE, OIL&MORE ,...i creixem especialment amb l’exportació, que ja representa el 15%. Quines fórmules heu trobat per finançar les vostres activitats? Les hem intentat totes i, ara, amb perspectiva, podem dir que les hem trobat. Per reeixir cal que les organitzacions siguin especialitzades i competents. Ser competent significa, també, disposar dels capitals necessaris pels objectius proposats. Aquesta ha estat, de sempre, una de les nostres principals preocupacions, d’una manera distintiva. Nosaltres érem pobres i no podíem perdre el que no teníem. La cooperativa es va fundar amb 7 socis, una aportació als fons socials de 6€/soci (1.000 ptes.!) i una immensa voluntat social. Capitalitzar-se era una prioritat. Només ho podíem aconseguir treballant molt, generant excedents i no repartint-los, reinvertint-los. Durant els primers 10-15 anys, no podíem fer-ho de cap altra manera. Quan va existir un marc més apropiat per les nostres activitats i el projecte empresarial va ser madur, vam aprendre a combinar la necessària i pressupostada generació d’excedents, amb l’esforç de capitalització dels socis, les subvencions en capital i l’endeutament. Les cooperatives, quan són gestionades amb rigor i transparència (davant els socis i tercers) tenim una especial capacitat. Som responsables i confiables. Fins en els moments més durs de la crisi, hem gaudit de la solvència i confiança per finançar-nos. Vàrem preveure l’escenari més dur de tensions financeres, que no tan sols no s’ha produït del tot, sinó que ens ha permès assajar fórmules pròpies com són les obligacions, l’emissió de “Compromisos TEB”, que hem col·locat ràpidament. Què són concretament els "compromisos" de TEB? Una primera emissió d’obligacions a 3 anys, de 300.000€, en 600 títols de 500€, amb un límit d’adquisició de 20 títols (10.000€) per un mateix titular, perquè volíem repartir-los molt. El producte havia de tenir 3 característiques bàsiques: garantia, rendibilitat i liquiditat. Ho hem fet amb totes les garanties legals, oferint un 3,75% anual i poder rescatar, sense penalització, la inversió en qualsevol moment. Així hem aconseguit quatre coses: oferir una rendibilitat interessant al soci o col·laborador (4 vegades el que ofereixen els bancs), reduir la despesa financera (1 punt per sota del cost mitjà), reduir el risc bancari i finançar equilibradament els 800.000€ d’inversió pressupostats pel 2014. En els darrers 5 anys hem invertit més de 3 milions d’euros en actius fixes i ens ha calgut finançar també un fort creixement, compensant la pràctica eliminació de les subvencions en capital i les restriccions, conegudes per tots, del crèdit bancari. Quins són els vostres projectes per al futur? Des del punt de vista financer, fer dues noves emissions de ”Compromisos TEB” –ja tenim “llista d’espera”- fins arribar al milió d’euros i treballar més amb la banca ètica i cooperativa. Per finançar què? En principi, les inversions i el creixement en serveis personals i activitats econòmiques tan diverses com les que he enumerat: des de l’habitatge als nous llocs de treball, en un entorn que serà cada cop més competitiu i més internacionalitzat. A TEB estem totalment compromesos en no deixar enrere ningú i, per fer-ho amb la major eficàcia, hem de superar la dimensió reduïda que tenim, un per un, els CET socials que, per contra, en conjunt, hem protagonitzat l’esforç inclusiu més important i visible: incorporant al treball més de 7.000 PDI (i d’altres amb especials dificultats), prestant-los a la vegada els suport perquè duguin una vida feliç i autònoma. Ara han aparegut nous operadors, empreses mercantils que tenen una altra orientació i uns altres objectius. Per compatir-hi ens caldrà cooperar més, sumar capacitats, treballar en xarxa, o integrar-nos en entitats més competents. Clar que, per això, tenir una capacitat financera suficient serà determinant. Potser aquesta serà una de les contribucions que podrem fer des del TEB. ::Notícies Dia Internacional de les Cooperatives: La igualtat Les cooperatives ajuden a reduir la desigualtat i la pobresa mitjançant l'empoderament de les persones i oferint-los una forma digna i sostenible per guanyar-se la vida. Per aquest motiu, la igualtat serà el tema escollit aquest any per commemorar el Dia Internacional de les Cooperatives, que se celebrarà el dissabte, 4 de juliol.  Continua la web sèrie d’aracoop: ensenyament i treball Continua la web sèrie “El món cooperatiu de l’Ara i la Coop” per descobrir les diferents classes de cooperatives existents a Catalunya. El tercer capítol està destinat a les cooperatives d’ensenyament i explica com va sorgir aquest model educatiu, apropant-nos als diferents tipus d'escola cooperativa. Podem veure els vídeos de les experiències de cooperatives d’educació de: Petit Món Felisa Bastida, SCCL; L’Esberla, SCCL i Musicop, SCCL. El quart capítol està dedicat a les cooperatives de treball i el seu gran ventall d’activitats. Hi ha cooperatives de treball de tot tipus, com exemples veieu aquestes experiències: Nou set i Nou verd, SCCL (iniciatives socials), Biciclot, SCCL (serveis, cursos de formació i activitats amb bicicletes), Azimut 360, SCCL (projectes energies renovables), Mad Systems, SCCL (tecnologia). L'Esbladenca, SCCL: Un projecte amb criteris d’autosuficiència i comunitat Esblada és un poble que es troba situat a l'Alt Camp, nucli que forma part de Querol. Aquest petit municipi de la Serra de Brufaganya va anar perdent habitants fins que es va quedar completament despoblat, i va ser llavors quan l'entitat bancària propietària va decidir fer una aposta atrevida: vendre tot el poble. És així com s’ha creat la cooperativa d’habitatge de cessió d’ús L'Esbladenca, SCCL, amb la iniciativa de comprar, reconstruir i habitar la vila d’Esblada. Es tracta d’un projecte amb criteris d’autogestió i permacultura. Pr3vencon, SCCL sorgeix per prevenir accidents de trànsit Tres víctimes d’accident de trànsit en cadira de rodes creen una cooperativa per conscienciar dels riscos al volant i evitar accidents. L’objectiu de la cooperativaPr3vencon es decanta especialment en l’àmbit dels accidents de trànsit en horari laboral, i per tant advertir a directius i treballadors del perill que suposen els accidents en aquests tipus de desplaçaments. Aquest projecte que surt de l’experiència dels socis es basa principalment en donar formació i sensibilitzar a qualsevol persona que es troba davant la problemàtica que comporten aquests accidents. Amb el seu testimoni, ajuden a comprendre i superar que passa quan es produeix un accident de trànsit i no només a la persona que el pateix, sinó al seu entorn i a la societat i en aquest cas en l’entorn empresarial. Premis als millors projectes d’economia social i cooperativa en la 3a Mostra de projectes emprenedors de l'FP a Catalunya La Mostra vol exposar i promocionar els millors projectes emprenedors del passat curs 2013-2014 i facilitar així la integració de les activitats que es duen a terme a Catalunya per al foment de l’emprenedoria. En aquest acte, el projecte Actibages, de l’Escola Joviat de Manresa, va rebre el primer Premi al projecte d’economia social i cooperativa de grau superior, i el projecte Snailfarm, de l’Institut la Guineueta de Barcelona, va rebre el primer Premi al projecte d’economia social i cooperativa de grau mitjà. Els altres guardons varen ser als millors treballs presentants com a: projecte col·laboratiu, la millor idea, el projecte més viable i la millor planificació del projecte. Cooperativa catalana exporta els seus caves d’alta gama al Perú La cooperativa Vinícola de Nulles, de Tarragona, ha consolidat l’exportació dels caves Adernats al Perú. Després d’un tast realitzat a Lima pels sommeliers peruans més prestigiosos, aquests van reconèixer les particularitats del cava Adernats i la seva elaboració al celler modernista i van escollir la marca de Nulles per representar el cava als seus restaurants i vinoteques. Les exportacions de la cooperativa ja són presents en tres continents i la idea es continuar amb la seva expansió. Vínicola de Nulles també ha estat una de les cooperatives escollides per formar part del projecte europeu Cooproute (producte turístic transnacional basat en el patrimoni cultural i industrial de les cooperatives). Veus d’emprenedoria social Nou projectes han estat els participants de la publicació “Veus d'Emprenedoria Social” que ha elaborat el programa @EmprenSocial, emmarcat en el Catalunya Emprèn. Aquest dossier recull entrevistes que tenen per finalitat donar resposta a reptes socials del país com ara l'arrelament al territori, generar oportunitats inclusives d'ocupació i tenir cura del medi ambient. Dels nou projectes participants trobem les següents empreses d’economia social: la societat laboral Granja Escola l’Auró, i les cooperatives L'Estoc i Som Energia. La cooperativa Som Energia supera els 22.000 contractes de llum La cooperativa Som Energia, de producció i consum d’electricitat verda, ha arribat als 22.888 contractes de llum per donar servei a altres tantes llars, en només quatre anys de la seva posada en marxa. En els tres últims anys ha passat de 3.000 a 18.668 socis (alguns tenen més d’un contracte). La cooperativa va néixer per promoure exclusivament projectes d'electricitat neta (amb finançament dels socis) a fi de vendre-la al mercat. Però, alhora, és una companyia comercialitzadora convencional, que dóna els serveis propis d'una empresa elèctrica que compra l'energia al sistema elèctric i el lliura als seus clients. Ara té en marxa una nova iniciativa, el projecte Generation KWH, mitjançant el qual comprarà electricitat a les centrals de producció d'energia renovable que ella mateixa promou. Els socis podran destinar entre 100 i 2000 euros i durant 25 anys rebran una quantitat d’energia segons l’aportació realitzada. Aquesta ajuda es traduirà en un descens de la factura elèctrica. Edicions del Pipiripip, SCCL es presenta de la mà de l’agrupació de cooperatives del Bages TreballemB La nova cooperativa manresana Edicions del Pipiripip seguint el model de treball cooperatiu, es crea com una editorial flexible i a mida. La formen 4 persones relacionades amb el món de la literatura infantil i la il·lustració, que treballen amb un petit grup de col·laboradors externs. L’objectiu és editar materials de qualitat i a bon preu, amb valor i utilitat per als lectors i, a canvi, fer-ne un mitjà de vida. El seu projecte Pipiripip Magazine, pretén oferir un producte molt creatiu per a nens i nenes d’entre 0 a 10 anys. Gràcies a l’agrupació d’entitats i empreses cooperatives del Bages, TreballemB, i mitjançant el finançament del crowdfunding de Verkami, han pogut impulsar el seu projecte. La comarca del Bages s’està convertint en un referent d’empreses i entitats que treballen sota criteris d’economia solidària i socialment responsables. ::Agenda Segueix l’agenda d’aracoop Per tal de seguir totes les accions, seminaris, formació, i esdeveniments que promou aracoop, accedeix des d’aquí a la seva agenda. Consulteu lloc i data en aquest enllaç. Cocrear per col·laborar, innovar i produir En el marc del programa aracoop s’organitzen 3 tallers per fomentar la Cocreativitat entre les empreses d’economia social i cooperativa amb l’objectiu d’identificar nous projectes conjunts. L’objectiu del taller és promoure la creació de nous projectes, models de negoci i aliances per fer front a nous reptes. Les empreses interessades en participar hauran de mostrar un alt compromís per tal d’explorar possibilitats de col·laboració amb altres empreses. La metodologia és totalment pràctica, un taller intensiu d’un dia i mig a les instal·lacions de l’Alberg de Centre Esplai (c. Riu Anoia, 42 – 54, El Prat de Llobregat). El taller es farà el 16 i 17 d’abril. Les persones interessades en participar s’hauran d’inscriure fent clic aquí. Premi al millor treball de final de grau sobre cooperativisme La Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida i la Fundació Roca i Galès volen impulsar la realització de treballs de final de grau (TFG) sobre aspectes relacionats amb el cooperativisme. Es podran presentar candidatures fins el 15 de setembre de 2015. Premi a la Innovació Tecnològica Agrària (PITA) Aquest premi distingeix a les empreses agràries i les agroindústries que hagin incorporat innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a l'empresa, orientats a millorar la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses, mitjançant la innovació. La dotació és de 6.000 euros i una nominació de 2.000 euros per a cadascuna de les modalitats: Premi a l'empresa agrària, Premi a l'agroindústria i Premi al/a la jove emprenedor/a innovador/a per la implementació d’innovacions en l’empresa agrària. Podeu presentar les sol·licituds fins al 6 de juny de 2015.