Com a resultat dels treballs efectuats fins avui, en què han participat les diferents administracions públiques competents en seguretat alimentària, disposem del documentPla de seguretat alimentària de Catalunya 2017-2021: versió per a la participació, que ha de servir per canalitzar la participació de totes les parts interessades.
Convidem a totes les parts interessades: polítics i responsables polítics, científics, productors d’aliments i consumidors a comentar el document i a contribuir-hi.
El 29 de juny de 2016 es va comunicar a l’ASPCAT un possible brot per toxina botulínica. L’ASPCAT va actuar immediatament amb la retirada del mercat dels presumptes aliments implicats fins que es va confirmar la presència de toxina botulínica en la conserva de mongeta blanca cuita.
Per prevenir les toxiinfeccions alimentàries per toxina botulínica l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) ha emès unes recomanacions per elaborar conserves casolanes de forma segura i per a l’emmagatzematge i bon ús de les conserves industrials.
Entitats socials, associacions de consumidors, la plataforma “Aprofitem els aliments”, entitats de recerca en restauració i els equips territorials de l’ASPCAT han constituït la Comissió de Malbaratament i Seguretat Alimentària. Impulsada per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), la Comissió aprofita l’experiència adquirida en aquest temps i respon a les necessitats de les associacions d’augmentar els coneixements, la informació i la formació per garantir la seguretat alimentària en el seu treball diari. La Comissió esdevé també un fòrum estable de participació i d’intercanvi d’informació i propostes per incrementar i millorar la donació segura d’aliments. Entre les tasques de la Comissió hi ha la consolidació d’una xarxa de treball i d’agents estable (mapa d’agents) per millorar l’eficiència de les actuacions mitjançant els equips territorials de salut pública. Agrupa les principals entitats socials, associacions de consumidors, entitats de recerca en restauració i els equips territorials de l’ASPCAT.
En relació amb una operació contra l’engreix il·legal de vedells a l’Aragó i Catalunya, els departaments d’Agricultura i de Salut informen que a Catalunya cap de les granges investigades en el seu moment va donar positiu i transmeten confiança als consumidors perquè la carn que ha arribat a la cadena alimentària compleix amb tots els criteris de seguretat requerits.
El febrer de 2016 es van detectar resultats irregulars en les analítiques de control realitzades en un escorxador. A partir d’aquí, es va posar en funcionament el protocol d’actuació prevista i es va iniciar una actuació a Catalunya, de manera coordinada entre els Mossos d’Esquadra, el Departament d’Agricultura i el Departament de Salut, que va comportar la intervenció de 17 granges i la immobilització de 4.500 bovins.
Mitjançant la Decisió d’execució (UE) 2016/1100 de la Comissió, de 5 de juliol de 2016, per la qual es modifica l’annex de la Decisió 2007/453/CE, i d’acord amb la Resolució núm. 20 adoptada el 27 de maig de 2016 a l’Assemblea Mundial de Delegats de l’OIE, es modifica la llista de països o regions que figuren a l’annex de la Decisió 2007/453/CE per reconèixer la situació de risc insignificant d’EEB d’Alemanya, Costa Rica, Espanya, Lituània i Namíbia.
El 29 de juny de 2013 es va publicar el Reglament (UE) núm. 609/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de juny de 2013, relatiu als aliments destinats als lactants i infants petits, els aliments per a usos mèdics especials i els substitutius de la dieta completa per al control de pes i és d’aplicació a partir del 20 de juliol del 2016.
Aquest Reglament deroga el concepte de “producte alimentari destinat a una alimentació especial” o “aliment dietètic” o “aliment de règim” i modifica de forma substancial el marc legal dels productes alimentaris destinats a satisfer les necessitats nutricionals de grups específics de població.
Fixa els criteris per establir requisits generals de composició i informació únicament de quatre categories d’aliments:
a) Preparats per a lactants i preparats de continuació;
b) Aliments elaborats a base de cereals i aliments infantils;
c) Aliments per a usos mèdics especials;
d) Substitutius de la dieta completa per al control del pes.
A partir del 20 de juliol de 2016 és aplicable el Reglament d’execució (UE) núm. 828/2014, relatiu als requisits d’informació sobre l’absència o la presència reduïda de gluten en els aliments.
La llet tractada amb UV es pot comercialitzar a la Unió Europea com a aliment nou per als usos definits i els nivells màxims que estableix l’annex II de la Decisió d’execució(UE) 2016/1189.
El trans-resveratrol es pot comercialitzar a la Unió Europea perquè sigui utilitzat en complements alimentaris destinats únicament a la població adulta.
En el DOUE L 195 de 20 de juliol s’han publicat dues correccions del Reglament (CE) núm. 2073/2005 relatiu als criteris microbiològics aplicables als productes alimentaris.
L’ACSA, en col·laboració amb les associacions de consumidors, la Federació Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Catalunya (UNAE) i la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS), ha elaborat fitxes que recullen consells per evitar el malbaratament en el marc de la campanya adreçada al consumidor “Contra el malbaratament alimentari tu hi tens molt a fer”.
El mes de juliol es va publicar la primera d’aquestes fitxes:No malbaratis: planifica la compra.
La febre Q és una zoonosi d’àmbit mundial, amb l’excepció de Nova Zelanda, causada pel bacteri Coxiella burnetii, que s’ha aïllat en una gran varietat de mamífers domèstics i salvatges, en aus i en artròpodes. Les persones se n’infecten per vies diverses, la més freqüent de les quals és la inhalació de partícules de pols procedents d’exsudats (llet, orina, fems) i de restes de placentes i de líquid amniòtic de vaques, ovelles i cabres; una altra via, que afecta més els veterinaris i els ramaders, és la manipulació d’animals gestants infectats; una via més infreqüent és a través de la picadura de paparres, que actuen com a reservori de la malaltia.
La malaltia també es pot transmetre pel consum de llet crua no pasteuritzada o de formatges poc madurats i elaborats amb llet no tractada tèrmicament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario