# 23 Vigilància ASPCAT La vigilància epidemiològica en salut pública, una prioritat Agència de Salut Pública de Catalunya

# 23 Vigilància ASPCAT La vigilància epidemiològica en salut pública, una prioritat Agència de Salut Pública de Catalunya

Divendres, 29 de juliol de 2016 Imprimeix | Butlletins anteriors

Durant el mes de juliol s’ha activat cinc vegades el Pla de vigilància per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut :: Alertes internacionals de salut pública :: Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) :: Virus del Zika :: Grip :: La Tos Ferina: una Malaltia Emergent? :: Bec gener 2016 :: Bec febrer 2016

::Alertes internacionals de salut pública MERS CoV Com s’ha anat recordant periòdicament en el Butlletí de Vigilància, des de l’abril de 2012, data en què es va detectar el primer cas d’infecció pel nou coronavirus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), i fins al 14 de juliol de 2016, s’han confirmat 1.808 casos d’infeccions per MERS-CoV, amb 694 defuncions. Tot i que la majoria dels casos i defuncions es produeixen a l’Orient Mitjà, principalment a l’Aràbia Saudí, a Europa se n’han confirmat casos en vuit països, tots en connexió directa o indirecta amb l’Orient Mitjà. Encara que ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat se n’ha identificat cap cas, i el risc d’emmalaltir-ne es considera molt baix, la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública ha establert un procediment de notificació de casos per si se’n detecta algun al nostre territori. Amb motiu de la celebració de l’hagg o pelegrinatge a la Meca entre el 10 i el 13 de setembre, moltes persones viatjaran a l’Aràbia Saudí. Per aquest motiu i per disminuir el risc de contagi pel MERS-CoV, l’ASPCAT recorda als professionals sanitaris la importància de reforçar la vigilància en tots els casos de persones provinents dels països de l’Orient Mitjà que presentin simptomatologia respiratòria greu, així com de seguir elProcediment d’actuació davant casos sospitosos produïts pel nou coronavirus (MERS-CoV), i també de prendre les precaucions respecte de la transmissió per contacte i per via aèria a més de les precaucions estàndard. Així també, es recorda a les persones que s’hi desplacin que han de seguir les recomanacions universals per prevenir les infeccions respiratòries. El procediment de notificació i la resta de documents informatius elaborats per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública i adreçats tant als professionals sanitaris com a la ciutadania estan disponibles a Canal Salut i a la web de l’ASPCAT. Febre groga Des del desembre de 2015 fins al 15 de juliol de 2016, el Ministeri de Salut d’Angola ha reportat 3.682 casos sospitosos de febre groga, dels quals 877 han estat confirmats pel laboratori, amb un total de 361 defuncions. Els països on n’hi ha hagut casos importats d’Angola són la República Democràtica del Congo (59 casos), Kenya (2 casos) i la Xina (11 casos). A la República Democràtica del Congo es va declarar oficialment el brot de febre groga, en connexió amb el brot d’Angola, el 23 d’abril de 2016. Fins a l’11 de juliol, aquest país n’ha reportat 1.798 casos sospitosos i 68 de confirmats (fins al 24 de juny), amb 85 defuncions. Dels 68 confirmats, 59 van ser casos importats d’Angola, 7 casos van ser autòctons i 2 van ser casos de transmissió selvàtica. Altres països que han reportat casos de febre groga són: Perú, Brasil, Txad, Colòmbia, Ghana, Guinea, República del Congo i Uganda. Es tracta de casos no relacionats amb el brot d’Angola i la situació respecte a la febre groga s’hi manté estable. La febre groga en un entorn urbà es considera una emergència de salut pública que pot produir un gran nombre de casos. Els qui viatgen als països on hi ha transmissió de la febre groga, o que viuen en aquests països, han de comprovar el seu estat de vacunació i, si cal, vacunar-se‘n, així com prendre mesures per evitar les picades de mosquits. El risc de transmissió pel que fa a la Unió Europea és limitat i rau principalment a les zones on el mosquit vector Aedes aegypti està present (illa de Madeira). El brot a Angola segueix sent preocupant, tot i el nombre decreixent de casos, i el brot a la República Democràtica del Congo no està controlat. La informació del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) indica que el risc de propagació continua en els països afectats i no afectats a l’est de l’Àfrica occidental-central i que segueix sent un dels reptes més importants per a aquesta epidèmia actual. Trobareu més informació al Canal Salut. Febre de Lassa La febre de Lassa és una febre hemorràgica vírica produïda pel virus de Lassa, un arenavirus. La malaltia és endèmica a diversos països de l’Àfrica occidental, particularment a Nigèria, Sierra Leone, Libèria i Guinea. Benín en va confirmar els primers casos el 2014 i Togo el 2016. Se n’han notificat casos importats a Alemanya i als Estats Units. El període d’incubació de la malaltia oscil·la entre 6 i 21 dies i es pot transmetre de persona a persona. Es transmet a l’ésser humà a través dels rosegadors, per contacte directe o per contacte indirecte amb la femta dels animals infectats. La infecció pot produir-se en el laboratori o bé per contagi de persona a persona, especialment en els hospitals, mitjançant el contacte directe amb sang o altres líquids corporals dels pacients. Com que la majoria dels casos són lleus o asimptomàtics (80%), la seva letalitat global és d’aproximadament l’1%, però en els casos greus, que requereixen hospitalització, la letalitat pot arribar al 25%. Quan hi ha símptomes, el començament de la malaltia és insidiós i gradual, i s’inicia amb malestar general, febre, cefalea, miàlgies, mal de coll, tos i dolor toràcic i abdominal. La faringe pot estar molt inflamada i mostrar un exsudat blanquinós. Generalment hi ha edema i injecció conjuntival. En els quadres greus la malaltia progressa i apareixen complicacions que poden portar al xoc i la mort. La malaltia és especialment greu al final de l’embaràs. Tot i que és molt baix el risc que els viatgers procedents dels països endèmics propaguin la malaltia al nostre país, cal poder detectar-ne precoçment un possible cas i adoptar de manera immediata les mesures de control adequades que evitin l’aparició de casos secundaris. Per aquest motiu, es recorda als professionals sanitaris que cal pensar en el diagnòstic de febre de Lassa en el cas dels pacients febrils que hagin retornat de zones on la malaltia és endèmica. Els casos sospitosos s’han de comunicar urgentment al servei de Vigilància Epidemiològica del territori de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de Catalunya. Així mateix, s’han de prendre les mesures escaients de control de la infecció, inclòs l’aïllament del o la pacient i mesures de protecció per evitar la transmissió per contacte amb els fluids corporals. Trobareu més informació a la fitxa de Canal Salut. ::Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) Jornada de treball per a la temporada 2016 a la seu de l’ASPCAT El POCS, que es va establir per primer cop l’any 2004, es posa en marxa cada any el dia 1 de juny. Coordinat per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de Catalunya de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), compta amb la participació de diferents departaments i institucions i té com a objectius predir les possibles situacions meteorològiques de risc amb la màxima antelació permesa pels mitjans tècnics, minimitzar els efectes negatius de les onades de calor sobre la salut de la ciutadania, especialment en els grups més vulnerables, i coordinar les mesures i els recursos existents a Catalunya per fer front a una possible onada de calor. Es troben disponibles a Canal Salut i la web de l’ASPCAT el full informatiu, que es publica setmanalment, així com també la resta d’informació del POCS, el cartell amb els consells per prevenir els efectes de la calor i els vídeos de consells contra la calor per a la ciutadania. El passat 21 de juliol, a la seu de l’ASPCAT es va fer la Jornada de treball del POCS per a la temporada 2016. Des de l’activació del POCS, aquesta temporada hi ha hagut vuit avisos de temperatura màxima extrema i un avís d'onada de calor. Com es va concloure a la Jornada, les onades de calor s’han convertit en un risc meteorològic important, motiu pel qual els sistemes de prevenció dels efectes de la calor sobre la salut han de continuar desenvolupant-se. Aquests sistemes de prevenció són una important estratègia per a la gestió dels riscos per a la salut associats als episodis de calor extrema. ::Virus del Zika L’ASPCAT, en col·laboració amb ISGlobal, organitza una trobada d’experts per avaluar el risc del virus del Zika a Catalunya El dimecres 22 de juny va tenir lloc a la seu de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) una trobada per avaluar el risc d’introducció del virus del Zika a Catalunya, en col·laboració amb l’Institut de Salut Global (ISGlobal). Experts de l’ASPCAT, ISGlobal, Agència de Salut Pública de Barcelona, CREAL, CReSA-IRTA, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital Universitari Vall d’Hebron, IC3, SCM Baix Llobregat i UPF van prendre part en la trobada, presidida per Mireia Jané, subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, va inaugurar la sessió destacant la importància de la prevenció i el control de les arbovirosis a Catalunya. A partir de les presentacions i conclusions de la trobada s’elaborarà un document perquè aquest grup de treball interdisciplinari pugui continuar avançant conjuntament. ::Grip Balanç de l’activitat gripal (Catalunya, 2015-2016) Al nostre país, la vigilància de les infeccions respiratòries agudes, entre les quals hi ha la grip, es realitza mitjançant el Pla de vigilància de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), coordinat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En aquest sistema, hi participen una mostra representativa de 59 metges d’atenció primària (medicina general i pediatria) que treballen en 38 centres d’atenció primària distribuïts arreu de Catalunya i també una mostra hospitalària constituïda per 12 grans hospitals. Els metges informen dels casos atesos a l’atenció primària i dels casos greus de grip que han requerit l’ingrés hospitalari i recullen mostres que s’analitzen al laboratori de suport del sistema. Els indicadors de morbiditat mostren que l’activitat gripal a Catalunya la temporada 2015-2016 ha estat una activitat epidèmica d’intensitat moderada, tot i que s’ha prolongat més que en altres temporades. La taxa d’incidència màxima de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella ha estat de 355,8 per 100.000 habitants la setmana del 29 de febrer al 6 de març, amb una incidència acumulada de 96,2 per 100.000 habitants, inferior a la temporada anterior (2014-2015=101,2). El període d’activitat epidèmica ha tingut una durada de 10 setmanes. L’inici de l’activitat epidèmica ha estat la setmana 3 (del 18 al 24 de gener de 2016) i s’ha donat per finalitzada la setmana 13 (del 28 de març al 3 d’abril). S’han analitzat un total de 920 mostres provinents de la xarxa sentinella d’atenció primària, de les quals el 67% han resultat positives a virus respiratoris, i d’aquestes el 60% (362) han estat positives al virus de la grip. La distribució dels virus de la grip aïllats mostra un predomini dels virus de la grip B (56%). En el marc del PIDIRAC reforçat de casos greus, 623 persones han requerit l’ingrés hospitalari per malaltia greu en els hospitals sentinella. La mitjana d’edat dels casos greus ingressats ha estat de 56,6 anys (DS 24,5), el 82,3% dels quals no estaven vacunats i un 93% presentaven algun factor de risc de complicacions com a conseqüència de la grip. La distribució dels virus aïllats en els casos ingressats ha estat d’un 78,7% de virus de la grip A (42% de H1N1pdm09) i un 21% de virus de la grip B. ::La Tos Ferina: una Malaltia Emergent? L’ASPCAT participa activament en la jornada científica sobre aquesta malaltia L’Agència de Salut Pública de Catalunya participarà el dilluns 17 d’octubre en la jornada científica La Tos Ferina: una Malaltia Emergent?, organitzada conjuntament amb la Universitat de Barcelona, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca i el CIBERESP, que tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina (Universitat de Barcelona). A la jornada s’analitzaran l’epidemiologia de la tos ferina a Catalunya, Espanya i al Regne Unit durant els últims anys i les experiències obtingudes com a resultat de projectes col·aboratius de recerca. També s’hi debatran els principals reptes que planteja la prevenció i control d’aquesta malaltia. Per consultar el programa ::Bec gener 2016 Seroepidemiologia del xarampió a Catalunya Malalties de declaració obligatòria: numèrica i individualitzada. Setmanes 1 a 4. Declaració de microorganismes al Sistema de notificació microbiològica de Catalunya. Setmanes 1 a 4. ::Bec febrer 2016 Cas de diftèria en un nen no vacunat a les comarques de Girona: investigació del cas i mesures de control Malalties de declaració obligatòria: numèrica i individualitzada. Setmanes 5 a 8. Declaració de microorganismes al Sistema de notificació microbiològica de Catalunya. Setmanes 5 a 8.

Avís legal La ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.  ISSN: 2385-7218 Dipòsit legal: B. 11289-2015

alta :: baixa :: contacte :: avís legal ::

© Generalitat de Catalunya