La taxa d’incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella ha estat baixa (19,6 per 100.000 habitants) i se situa per sota de la tendència mitjana de les temporades anteriors.
L’any 2014 a Catalunya s’han notificat 1.135 casos de tuberculosi (TBC), xifra que correspon a una taxa d’incidència de 15,1 casos per 100.000 habitants. Entre els anys 2013 i 2014 la taxa ha disminuït un 1,9%, percentatge inferior a l’observat entre els anys 2012 i 2013, que va ser del 5,5%. El 58,4% dels casos són homes i el 41,6%, dones, amb una taxa de 17,9 i 12,4 casos per 100.000 habitants, respectivament. La mitjana d’edat dels malalts ha estat de 42,3 anys, significativament superior entre les persones autòctones (48,1 anys) en comparació amb les nouvingudes (35,3 anys). Els casos pediàtrics representen el 8,5% del total (8,1 casos per 100.000 habitants). El 46,4% dels casos de TBC han estat persones nouvingudes amb una taxa més de 4 vegades superior a la de les persones autòctones (40,8 i 9,8 casos per 100.000 habitants, respectivament).
La resistència primària a algun fàrmac antituberculós de primera línia ha estat del 12%; a la isoniazida, del 5,4%, i simultàniament a la isoniazida i la rifampicina, del 0,7%. El retard diagnòstic dels casos de TBC pulmonar ha estat alt i superior al dels casos de 2013 (58 i 45 dies de mitjana, respectivament). El 88,2% dels casos de TBC que van iniciar el tractament durant l’any 2013 el van finalitzar satisfactòriament, sense diferències entre les persones autòctones i les nouvingudes.
Tot i que es manté la millora d’indicadors de control, la reducció del declivi de la incidència de TBC i l’augment del retard diagnòstic dels casos de TBC pulmonar respecte als anys anteriors obliguen a reforçar les accions conjuntes dels proveïdors de serveis assistencials i dels serveis de salut pública en la detecció de casos de TBC així com en la realització d’estudis dels contactes dels casos de TBC pulmonar.
A Catalunya, des de l’any 2006 el nombre de brots notificats de gastroenteritis aguda (GEA) mostra un descens gradual (174 brots l’any 2006 i 129 brots l’any 2013). Aquesta davallada es pot explicar per una millora de les mesures de prevenció i control dels brots en àmbits determinats, que ha fet disminuir especialment de forma considerable els brots per Salmonella sp., que eren els més freqüents. Així i tot, la mitjana de persones afectades pels brots de GEA no ha disminuït, atès que els brots d’etiologia vírica, majoritàriament causats per norovirus, presenten una incidència important, especialment en grups de població determinats, i la seva taxa d’atac és alta a causa de la seva transmissibilitat elevada.
Durant el període 2006-2013 s’han notificat 315 brots de GEA per norovirus a Catalunya. Aquests brots s’han produït amb més freqüència en l’àmbit de l’hostaleria (28%), les residències de gent gran (17%), l’àmbit hospitalari −fonamentalment en centres sociosanitaris− (13%), i els àmbits escolar (11%) i familiar (11%). Aquesta distribució evidencia la presentació freqüent d’aquests brots en institucions amb població especialment vulnerable com són les residències de gent gran i els centres sociosanitaris, on aquesta patologia, d’afectació lleu en general, pot donar lloc a l’aparició de complicacions.
El coneixement de la situació epidemiològica dels brots causats per virus en el nostre entorn ha estat impulsat els darrers anys gràcies a la recerca. L’estudi d’aquests brots ha estat objecte de dos projectes d’investigació. Això ha permès confirmar que norovirus és una etiologia freqüent en els brots que afecten la població i també ha possibilitat ampliar el coneixement de les característiques clinicoepidemiològiques d’aquests brots i obtenir una avaluació dels costos derivats del seu maneig i control. Al mateix temps, ha posat en evidència la necessitat de difondre l’ús de tècniques específiques per a la identificació dels brots, el coneixement dels genotips circulants i la detecció de noves variants més virulentes.
És molt important adoptar mesures adequades per evitar l’aparició d’aquests brots, limitar-ne l’extensió i impedir l’aparició de casos secundaris, especialment en poblacions vulnerables. S’ha de vetllar per al compliment estricte de les mesures d’higiene de les mans i extremar la neteja de superfícies i “fomites”. És cabdal l’educació sanitària dels manipuladors d’aliments i dels cuidadors en institucions tancades com aspectes a destacar en la prevenció primària.
La vigilància epidemiològica és fonamental per detectar precoçment els brots i dur a terme la investigació que permeti adoptar les mesures necessàries per fer-ne el control.
La listeriosi és una malaltia greu causada pel consum d’aliments contaminats. Listeria monocytogenes n’és l’agent etiològic, un bacteri grampositiu present en el sòl i l’aigua. La infecció generalment cursa amb gastroenteritis però, en persones d’edat avançada o immunodeprimides es pot experimentar simptomatologia greu com septicèmia i meningitis.
D’acord amb les dades recollides en el sistema de notificació microbiològica de Catalunya, en els darrers dos anys s’ha estabilitzat la tendència creixent existent des de l’any 2001 del nombre de casos de listeriosi en mostres habitualment estèrils. Durant el periode 2001-2014 s'havia observat un augment del 91'9%. Se n’han notificat 37 casos l’any 2001 i 71 casos el 2014, amb una taxa d’incidència de 0,6 casos i 0,9 casos per 100.000 habitants, respectivament. L’increment més destacat del nombre de notificacions es produeix els anys 2004 i 2012 (99 casos el 2004 i 91 casos el 2012), a causa de l’observació d’agrupacions de casos en aquests anys. Aquest microorganisme afecta, majoritàriament, els homes (53,4%). La incidència ha estat major en els grups d’edat de més de 64 anys i els menors de 5 anys (taxa d’incidència de 2,6 casos i 1,5 casos per 100.000 habitants, respectivament). La bacterièmia sense focus ha estat la forma clínica més freqüent d’aquesta malaltia (61,3%), seguit de la meningoencefalitis (30%) i d’altres malalties infeccioses (8,7%).
La incidència de listeriosi a Catalunya ha estat més elevada que a la resta d’Europa. L’any 2013 ha estat de 0,9 casos per 100.000 habitants a Catalunya i de 0,4 casos per 100.000 habitants a Europa. Segons les dades disponibles al Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), en els últims anys a Europa hi ha una tendència a l’alça de la malaltia.
A Catalunya, des de l’any 1981 s’han diagnosticat més de 17.000 casos de sida i s’estima que unes 33.600 persones estan infectades pel VIH i que una quarta part d’aquestes no ho saben. Conèixer al més aviat possible l’estat serològic permet beneficiar-se d’un seguiment mèdic i accedir a un tractament eficaç que millora la qualitat de vida i alhora contribueix a evitar la transmissió del VIH a altres persones atès que es prenen mesures de protecció.
Per tal d’evitar el retard diagnòstic, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) promou diverses estratègies adreçades a col·lectius especialment vulnerables i que no acostumen a adreçar-se a la xarxa sanitària.
Entre aquestes estratègies destaca l’oferta de tests ràpids de detecció de la infecció pel VIH en centres comunitaris i en oficines de farmàcia on al llarg del període 2009-2014 s’han realitzat un total de 65.111 proves, de les quals 1.354 són reactives, amb una taxa de detecció del 2,08%.
Un any més, l’ASPCAT s’uneix a la Setmana Europea de la Prova de Detecció del VIH, que se celebra del dia 20 al 27 de novembre, amb el lema "Prevenir i tractar. Fes-te la prova", per tal de promoure la prevenció d'aquesta infecció, així com d’incentivar la realització de la prova de diagnòstic del VIH en les persones que han estat exposades a situacions de risc per aquest virus i reduir el retard diagnòstic. Aquesta iniciativa europea té com a objectius:
Animar els grups més vulnerables a fer-se la prova.
Animar els professionals de la salut a oferir la prova del VIH.
Donar suport a les entitats comunitàries i unir-les per difondre la prova.
Conscienciar els polítics dels beneficis individuals, socials i econòmics de la prova.
Des de l’1 de desembre de 2014 s’ha dut a terme un estudi transversal en una mostra de conveniència amb l’objectiu d’avaluar la rendibilitat d’oferir a la consulta d’atenció primària una prova ràpida per a la determinació d’anticossos contra el VIH a tots els pacients majors de 18 anys i menors de 60, VIH- o que desconeixen el seu estat serològic que es visitaven a la consulta del metge de família i que presentaven almenys una de les condicions indicatives definides o que complien almenys un dels criteris conductuals.
S’ha ofert el test als pacients, se’ls ha fet aconsellament pretest i posttest, se n'ha obtingut el consentiment informat i se n’ha recollit informació sociodemogràfica i de conductes de risc. Els casos reactius s’han confirmat i derivat a l’hospital de referència.
La població d’estudi pertany a l’àmbit d’atenció primària del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès. En la prova pilot hi han participat 35 centres amb un total de 645 proves realitzades i 3 resultats positius confirmats (dades provisionals fins al 31 d’octubre). El 56% de les proves s’han fet en homes i el 43%, en dones.
::L’OMS emet una alerta epidemiològica per febre vírica de Zika
En data 1 de desembre l’Organització Panamericana de la Salut i l’Organització Mundial de la Salut han emès una alerta epidemiològica en relació amb la infecció per febre de Zika a Amèrica Llatina atès l’augment de casos d’anomalies congènites, de síndrome de Guillain-Barré i d’altres malalties autoimmunitàries i neurològiques observades en les zones on la febre vírica de Zika està circulant. El vector d’aquest virus és el mosquit del gènere Aedes. Des de 2014, any en què es va detectar la circulació autòctona d’aquest virus a Amèrica Llatina, se n’ha detectat transmissió autòctona en 11 països: Brasil, Xile, Colòmbia, el Salvador, Guatemala, Mèxic, el Paraguai, Surinam, Veneçuela, Panamà i Hondures. La investigació que duen a terme les autoritats sanitàries del Brasil sembla indicar que les anomalies congènites en els nounats s’associen al fet que, en el primer trimestre de l’embaràs, les dones gestants contrauen la infecció per febre vírica de Zika.
El risc d’introducció i transmissió autòctona de la febre vírica de Zika a l’Estat espanyol és de moderat a baix, segons l’avaluació ràpida del risc de transmissió de malaltia per febre vírica de Zika del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat. A Catalunya el risc principal d’introducció de la febre vírica de Zika està relacionat amb l’arribada de persones infectades procedents de les àrees endèmiques. Per aquest motiu, cal seguir les recomanacions de prevenció, vigilància i control de les infeccions per arbovirus transmeses per mosquits. En el cas de la febre vírica de Zika, a més, cal considerar les embarassades com a grup de risc al qual han d’anar dirigides les recomanacions i les accions de prevenció i promoció de la salut sobre la base de l’evidència disponible. En aquest sentit cal dir que la resposta davant de malalties transmeses per aquest tipus de vectors requereix un abordatge integral i coordinat dels sectors sanitaris i mediambientals implicats.
::Experiències de vigilància de la salut pública finalistes a la V Jornada del Pla de Salut de Catalunya
A la V Jornada del Pla de Salut de Catalunya, que va tenir lloc el passat 27 de novembre a Sitges, s’hi van exposar més de 1.200 pòsters sobre experiències innovadores, de les quals més de 200 eren de l’àmbit de la salut pública. Totes les experiències presentades es poden consultar a l’adreça: http://jornadapladesalut.canalsalut.cat/wp-content/uploads/2013/04/Pladesalut_posters2015web.pdf
De l’àmbit de la vigilància de la salut pública van ser finalistes les dues experiències següents:
D’una banda, la detecció a temps de la tuberculosi (TBC) i el tractament correcte dels casos i, de l’altra, la realització de l’estudi dels contactes de les seves formes contagioses són fonamentals per al control de la TBC. En els propers anys els esforços de col·laboració entre la xarxa assistencial i els serveis de salut pública han d’anar alineats en la consecució d’aquests dos objectius per tal d’accelerar el declivi de la TBC a Catalunya.
La taxa de cobertura estimada (86% al 2012) demostra una molt bona implementació del programa a Catalunya. És necessari millorar el seguiment pediàtric dels nadons i el control dels altres fills de mares positives per malaltia de chagas amb activitats de formació dirigides al personal pediàtric.
En data 20 de novembre el Ministeri de Salut de Libèria va notificar la confirmació de tres casos de malaltia de l’Ebola circumscrits a una família de Monròvia. Aquest país s’havia declarat lliure de la malaltia des del 3 de setembre. Un dels tres casos va morir i els altres dos casos confirmats ja han estat donats d’alta. Els més de 200 contactes identificats ja han finalitzat el període de 21 dies de seguiment sense que hagi aparegut cap altre cas. Com a origen del brot familiar, les investigacions apunten a una reemergència del virus de l’Ebola en algun individu infectat prèviament.
Per aquest motiu s’ha actualitzat el qüestionari breu del procediment d’actuació i la nota informativa, i s’hi han tornat a incloure els països de Libèria i Sierra Leone. Aquest darrer país s’ha declarat lliure de l’Ebola des del 7 de novembre i es troba dins del període de 90 dies de vigilància intensiva.
Durant l’última setmana, Guinea no ha notificat cap cas confirmat de la malaltia de l’Ebola i el període de 42 dies posteriors a la negativitat del darrer cas confirmat finalitza el 28 de desembre.
Com cada any, l’1 de desembre es va celebrar al Palau de la Generalitat l'acte institucional per commemorar el Dia Mundial de la Sida que va comptar amb la participació del Comitè 1r de Desembre - Plataforma Unitària d’ONG/SIDA de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, representada per Joan Puigdollers, secretari de Salut Pública. A aquesta vint-i-vuitena edició del Dia Mundial de la Sida hi van assistir més d’una vuitantena de persones pertanyents a diferents entitats i institucions implicades en la lluita contra la sida a casa nostra.
El lema de l’any 2015, “Accelerant per posar la sida a zero”, ha posat especial èmfasi en l’assoliment de l’objectiu 90-90-90 proposat pel programa ONUSIDA per a l’any 2020: augmentar fins al 90% la proporció de persones amb VIH diagnosticades, incrementar fins al 90% el nombre de persones en tractament i que, d’aquestes, el 90% tingui càrrega viral indetectable.
::XII Jornada de Promoció de la Salut i Qualitat de Vida per a Persones amb VIH/sida
El 16 de novembre va tenir lloc al CaixaForum de Barcelona la XII Jornada de Promoció de la Salut i Qualitat de Vida de les Persones amb VIH/Sida, organitzada per l’entitat comunitària Projecte dels Noms-Hispanosida.
La Jornada, que va comptar amb la participació d’experts reconeguts, esdevé una oportunitat per discutir i intercanviar experiències, fer difusió actualitzada dels avenços científics pel que fa a la infecció del VIH i promoure la cooperació entre la comunitat científica i les persones afectades. El secretari de Salut Pública, Joan Puigdollers, va dedicar unes paraules a l’auditori i va insistir en la importància d’actuar des de la resiliència i el consens. I la subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Mireia Jané, va posar en valor el treball conjunt que es realitza amb el teixit comunitari així com les actuacions que l’Agència de Salut Pública de Catalunya desplega per al reforç de la vigilància epidemiològica i la detecció precoç del VIH i altres infeccions de transmissió sexual en població clau.
Malalties de declaració obligatòria: numèrica i individualitzada.
Setmanes 29 a 32
Declaració de microorganismes al Sistema de notificació microbiològica de Catalunya.
Setmanes 29 a 32
No hay comentarios:
Publicar un comentario