jueves, 19 de mayo de 2016

# 126 Infoacsa Butlletí de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària Departament de Salut

# 126
Infoacsa
Butlletí de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària
Departament de Salut
Impacte gràfic InfoACSA
Dimecres, 18 de maig de 2016Imprimeix | Butlletins anteriors

Castellano

Formació

    • La seguretat alimentària de l'A a la Z
    • Publicacions de l'ACSA
    • Base de dades de legislació
    • Butlletí de Salut Pública
    • L'App 061
    • Canal Salut
    • Web de Salut Pública
    • 25 anys LOSC

    ::Actualitat

    Norovirus
    Què són?
    El norovirus és un gènere de virus que pertany a la familia Caliciviridae.
    L’ésser humà és el reservori principal dels norovirus humans. Aquests virus són molt persistents en el medi ambient i són resistents als tractaments físics i químics de depuració d’aigües residuals. Així, són les aigües contaminades les que propaguen els virus entre els aliments, principalment els vegetals frescos i els mol·luscs bivalves.
    D’acord amb l’informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), els norovirus són els agents principals de gastroenteritis agudes a Europa i afecten totes les edats per igual. Les gastroenteritis es caracteritzen per l’aparició sobtada de vòmits o de diarrea després d’una incubació curta (24 h-48 h). La majoria de les infeccions es curen espontàniament en menys de 2 o 3 dies, però s’han observat formes cròniques en persones immunodeprimides.

    Com es poden prevenir?
    Qualsevol aliment és susceptible de transmetre el virus i la contaminació pot tenir lloc al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, però són la fruita i els vegetals frescos i els mol·luscs bivalves cultivats en aigües contaminades els aliments implicats en la majoria dels brots. S’ha de tenir en compte que els virus no es multipliquen en els aliments, però són molt persistents i, per exemple, són viables durant setmanes en els vegetals frescos.

    Mesures preventives
    Per controlar aquest perill s’ha d’aplicar mesures preventives i de control al llarg de tota la cadena alimentària. Així, en la fase primària, els agricultors que cultiven vegetals i hortalisses que es poden consumir frescos han de controlar la qualitat de les aigües de reg, la de l’aigua que s’utilitza per netejar els equips i locals, han de desinfectar adequadament estris, envasos i locals i, sobretot, formar els treballadors en matèria d’higiene. Els criadors de mol·luscos han de vetllar per la qualitat de les aigües de les zones de cultiu.
    Les empreses alimentàries que elaboren aliments a punt per consumir han de preveure aquest perill i avaluar-ne el risc en el si dels seus plans d’APPCC. El Codex Alimentarius ha preparant una guia sobre principis generals d’higiene per al control dels virus en els aliments.
    Es publica l’ Estudi total de iode i contribució de la llet en l’exposició de la població catalana, 2015. Aquest estudi és el resultat d’una recomanació del Comitè Científic Assessor de l’ACSA, sortida del seu informe Avaluació del risc de l’exposició al iode pel consum de llet de vaca, aprovat el 2015.
    L’estudi referma una de les conclusions de l’informe: la llet de vaca i els derivats lactis són una font de iode . En la població infantil, només el consum d’aquests aliments ja aporta la ingesta adequada de iode establerta per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
    El MAGRAMA publica una guia amb recomanacions per a la prevenció, el control i la vigilància de les micotoxines en les fàbriques de farines elaborada per l’Associació de Fabricants de Farines i Sèmoles d’Espanya.
    Amunt

    ::Legislació

    Mitjançant aquesta modificació es retiren les substàncies 2,6,6-trimetil-1-ciclohexen-1-carboxaldehid (núm. FL 05.121), formiat de mirtenil (núm. FL 09.272), 2-metilbutirat de mirtenil (núm. FL 09.899), i 3-metilbutirat de mirtenil (núm. FL 09.900).
    S’autoritza l’ús de glucòsids d’esteviol (E 960) com a edulcorant en determinades begudes de valor energètic reduït o sense sucres afegits i en la mostassa.
    La Comissió Europea ha aprovat el Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, relatiu a les malalties transmissibles dels animals i pel qual es deroguen alguns actes en matèria de sanitat animal (“legislació sobre sanitat animal”).
    Atès que les malalties transmeses pels aliments poden tenir repercussions significatives en la salut pública i en la seguretat dels aliments, s’ha elaborat un nou marc jurídic general que estableix l’harmonització de principis en matèria de sanitat animal.
    Aquest Reglament estableix normes generals i específiques per a la prevenció i el control de malalties transmissibles dels animals i garanteix un enfocament harmonitzat en matèria de sanitat animal en tota la Unió Europea.
    L’AECOSAN ha publicat la Guía de aplicación de la legislación de aromas alimentarios. Aquesta guia està destinada a la indústria alimentària i a les autoritats de control amb l’objectiu d’aclarir alguns aspectes relatius a la legislació aplicable a les aromes alimentàries.
    Amunt

    ::Publicacions

    Dioxines, furans i bifenils policlorats
    Acsa brief març/abril 2016(29/04/2016)
    Les dioxines (PCDD), els furans (PCDF) i els bifenils policlorats (PCB) són compostos aromàtics. Les PCDD i els PCDF es formen per processos de combustió (incendis, incineració, producció d’energia, etc.) o com a residus en la indústria química; i els PCB són mescles industrials que, per les propietats aïllants i l’estabilitat que tenen, es van fabricar i utilitzar fins a final de la dècada dels vuitanta.
    La presència de dioxines, furans i PCB similar a dioxines  (DL-PCB) s’expressa en equivalents tòxics (EQT).
    A Catalunya, l’estudi de dieta total de 2008 mostra que els grups d’aliments més contaminats són el peix i marisc, els olis i greixos, els derivats lactis i els ous. S’observa una davallada en la concentració en el període 2000-2008. El peix i marisc és la font dietètica que més contribueix a la ingesta d’aquests contaminants en la població adulta (56% de la ingesta total), seguida dels derivats lactis (8,2%) i els olis i greixos (7,9%). En general, la ingesta se situa per sota dels nivells toxicològics de referència del CCAH de la Comissió Europea i l’OMS, llevat de la del grup de nens de 4 a 9 anys. S’ha de tenir en compte que el període d’exposició és curt i l’excés d’ingesta és molt petit.
    Exposició a dioxines, furans i bifenils policlorats pel consum de peix i marisc a Catalunya
    L’any 2012, dins dels estudis de dieta total, s’ha realitzat l’estudi de seguiment amb la determinació analítica de les concentracions de dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF) i bifenils policlorats (PCB) en espècies de peix i marisc àmpliament consumides per la població de Catalunya, atès que són el grup d’aliments que més n’aporten a la ingesta total. Les dades s’han utilitzat per avaluar-ne novament la ingesta i establir possibles tendències temporals en els riscos per a la salut d’aquesta ingesta.
    Accés al document: Exposició a dioxines, furans i bifenils policlorats pel consum de peix i marisc a Catalunya: Avaluació del risc per als consumidors.
    L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat les dades corresponents a l’any 2014 de les mostres preses en aliments d’origen animal, dirigides a la detecció de substàncies prohibides utilitzades en el procés d’engreix, residus de medicaments veterinaris i contaminants ambientals.
    Amunt

    ::Receptes

     Sopa de pollastre estil xinès

    No hay comentarios: