Créixer per multiplicar l’impacte social i econòmic
La dimensió de les empreses és un dels reptes transversals de la nostra economia. En general, les empreses catalanes són de reduïda dimensió i això els dificulta competir en un entorn global, accedir al capital, als mercats internacionals i generar economies d’escala per reduir i optimitzar costos i processos.
L’economia social i cooperativa no és aliena a aquesta problemàtica si bé existeixen en aquest cas algunes especificitats a tenir en compte. En primer lloc hi ha una creença generalitzada, gairebé podríem dir-ne un “fals mite” que diu que les cooperatives no són empreses que puguin créixer. Casos de cooperatives emblemàtiques que, assolida una certa dimensió, es van acabar reconvertint en empreses mercantils han contribuït a generar aquesta imatge negativa del cooperativisme com a fórmula inadequada per créixer.
No obstant, també disposem de contraexemples interessants, i no cal anar al grup Mondragón, sinó també a casa nostra: Federació Farmacèutica, Abacus, Actel o Suara són empreses referents en els seus respectius sectors. La seva dimensió els permet afrontar inversions i projectes ambiciosos com l’expansió territorial, l’exportació o la gestió integral de projectes.
La cooperació, de fet, és en si mateix un mecanisme que permet a les persones assolir un objectiu que per si soles no podrien. Aquesta mateixa lògica fa que com més persones o empreses cooperin, més possibilitats tinguin d’assolir aquests objectius. Per això la cooperació s’ha d’aplicar entre persones i també entre empreses.
Diverses són les estratègies de les què disposen les cooperatives per créixer: el creixement orgànic en nombre de socis (com per exemple Abacus), la cooperació entre cooperatives, cooperatives de segon grau i grups cooperatius (Actel, Clade o Uni.co) o les fusions (Suara té el seu origen en la fusió de tres cooperatives del sector de serveis a les persones).
No obstant això, de vegades créixer fa vertigen i els propis membres de les cooperatives temen que assolir una major dimensió vagi en detriment del projecte inicial o de la seva funció social. Aquest és un altre “fals mite” en aquest cas dins del mateix sector. Hem de vèncer aquestes reticències ja que la dimensió no fa perdre l’essència dels projectes, al contrari: a major dimensió, major impacte positiu social i econòmic.
Cada cooperativa, òbviament, ha de tenir la mida que més s’adeqüï al seu projecte, no és obligatori que totes siguin grans. Però per competir en un determinat sector has de tenir una mida similar al dels teus competidors per poder-hi fer front. I si volem maximitzar la incidència i l’impacte sobre el territori i la societat, hem de ser ambiciosos i vèncer els falsos mites que tant des de dins com des de fora del cooperativisme ens impedeixen créixer. Si no volem ser una fórmula empresarial residual, hem de jugar fort.
Xavier López i García Director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom
Tal i com us vam comentar en el Butlletí 82, el Dia Internacional de les Cooperatives que tindrà lloc el 4 de juliol té per lema La Igualtat. En motiu d’aquesta celebració s’està programant un seguit d’actuacions per donar a conèixer com les cooperatives contribueixen a l’Equitat. El tret de sortida d’aquesta celebració serà el 19 de juny amb un acte commemoratiu, i acabarà el 4 de juliol amb un sopar i lectura del manifest al Palau Robert. Properament trobareu més informació en aquest enllaç.
En l’Assemblea General 2015 de La Confederació va ser escollit com a nou president en Joan Segarra, en representació de la Sectorial de Cooperatives d'Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Segarra s’incorpora al lloc que ocupava Xavier Puig, en representació d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) des de l’any 2006, el qual seguirà formant part del nou equip de govern com a vocal. La Confederació, Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, és l’organització empresarial que des de l'any 1997 representa les entitats no lucratives que presten serveis d’atenció a les persones al nostre país. La FCTC hi està representada a través de la Sectorial d'Iniciativa Social que agrupa 117 empreses cooperatives d'atenció a les persones.
::Entrevista
Entrevista a Blai Garcia i Serra, gerent de la cooperativa de segon grau Uni.co
Blai Garcia i Serra, gerent d'Uni.Co, SCCL és llicenciat en Filosofia per la UB (1986-1992). Postgrau en Finances per la UPC (1997). MDP per l’ICT (UPC 2001-2002). Direcció d’Empreses Cooperatives d’ESADE (2009-2011). Programa AraCoop Competències Directives EADA (2014-2015). Director Financer (1997-2002) i Director de Producció a FADE S.A. (2002-2004). Consultor i Coach a SET-C SCCL (2004-2006). Gerent de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya MEG (2006-2008). Director Tècnic a la FCTC (2008-2011). Forma part del Consell Assessor del Cooperativisme.
Què és Uni.co, i qui en forma part?
Uni.Co és el primer Grup Tecnològic de la Economia Social creat a Catalunya i constituït com una cooperativa de segon grau. Som experts en energia i TIC. Donem solucions globals d'eficiència i estalvi per empreses. En formem part 8 empreses cooperatives i 2 mercantils. Els nostres socis son: Arkenova, Cavima, Cinergia, Cresol, Handytec,kwh Saving, Lescop, A+4, Tefosol i Mad Systems.
Com vàreu arribar a la idea de crear Uni.co?
Tots teníem la inquietud de fer alguna cosa més enllà del nostre dia a dia, de crear alguna cosa gran, de donar solucions claus en mà a les empreses. Aquest terreny adobat, va coincidir amb la iniciativa de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, qui va convidar a les cooperatives dels sectors de l'energia i TIC a crear un Clúster. Sis mesos més tard 9 d'elles es comprometen a donar-li una forma jurídica pròpia: així neix Unió de Cooperatives, Uni.Co, SCCL.
Quins beneficis us aporta com a empresa treballar de forma col·laborativa? I als vostres clients?
Els beneficis són molts. El primer la complementarietat, podem aportar solucions globals sense canviar d'interlocutor. Quan portem a terme un projecte TIC per a una organització, per moltes disciplines que hi intervinguin, l'interlocutor sempre és un. Per exemple: en una intranet hi intervenen dissenyadors, programadors, consultors de Recursos Humans,... Ens coordinem internament per donar el màxim de professionalitat, eficiència i estalvi al client. Exactament el mateix en un projecte d'enginyeria on podem sumar els coneixements d'eficiència energètica, reducció de consums i la generació mitjançant Energies Renovables.
Considereu que el vostre model d’empresa permet ser més flexibles i innovadors? Com funciona la vostra estructura professional?
Som més flexibles i innovadors. Per aconseguir-ho hem hagut d'esprémer al màxim un dels valors del cooperativisme: la intercooperació. Hem treballat, i seguim treballant la confiança entre nosaltres. Això ens permet que el coneixement flueixi entre les cooperatives sòcies i possibilita la generació de solucions innovadores i eficients. Això es concreta treballant en comissions de treball qui lideren una línia de negoci i reporten al gerent, al Consell Rector i al Plenari.
En aquest sector tant competitiu, concretament en què us diferencieu?
Que treballem a èxit: cobrem quan aconseguim els objectius, doncs entenem que l'èxit dels nostres clients és el nostre.
Quins són al vostre parer els elements clau per al creixement de les empreses en l’economia cooperativa?
La innovació, la internacionalització, la incorporació de socis i la fusió o intercooperació en una entitat de segon grau. La innovació és imprescindible per créixer i fonamental per seguir vius. La internacionalització i la incorporació de socis permet un creixement lent però sostingut. La intercooperació, si es fa amb èxit permet un creixement exponencial. Nosaltres en som l'exemple.
Les dues cooperatives de Puigverd de Lleida, Agrària Sant Jordi i Agrària Pi-Verd, s’han fusionat en la nova cooperativa Fruitera de Puigverd amb l’objectiu de rendibilitzar els costos i així poder augmentar la competitivitat. Tot i que la nova cooperativa continuarà utilitzant les instal·lacions de les dues antigues, s'unificaran les oficines en una mateixa seu, i la cooperativa de segon grau, GrupActel, continuarà amb la comercialització com fins ara.
Caprabo, supermercat referent en productes de proximitat, va introduir el 2013, el segell oficial de “proximitat” del Departament d’Agricultura de la Generalitat. L’últim any ha donat un impuls a la venda d’aquests productes procedents de cooperatives agràries amb la introducció de 26 cooperatives i més de 260 productes. Actualment amb Caprabo, ja treballen més de 40 cooperatives agràries i s’hi poden trobar fins a 400 productes cooperatius. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ressalta la capacitat d’adaptació de Caprabo per treballar amb els productes cooperatius.
Aquest projecte és una iniciativa d’origen internacional, nascuda de la mà de Muhammad Yunus, Premi Nobel de la Pau 2006, i té com a objectiu transformar les necessitats socials d'una ciutat mitjançant la promoció i el suport a les empreses socials. El primer gran repte d’aquesta iniciativa a Barcelona és la reducció de l’atur juvenil mitjançant l’impuls de l’emprenedoria social. L’acte de presentació del projecte organitzat per la consultora Tandem Social, SCCL, pretén que Barcelona formi part de la xarxa de ciutats emprenedores socials. A l’acte realitzat a l’Auditori de Barcelona Activa es van presentat cinc exemples d’empresa social: Socials Forest, Hidden City Tours, Espigoladors, L'Olivera i Dona Kolors.
El passat divendres 8 de maig, prop de 200 persones representants d'empreses cooperatives, administracions públiques i entitats financeres i inversors (de la banca tradicional i de banca ètica i cooperativa) van participar a la III Jornada Financoop. Durant la jornada es van presentar sis casos de necessitat de finançament d’empreses cooperatives, vist des del punt de vista de la cooperativa (projecte i la seva manca de recursos) i de la entitat financera que els recolza (Drecera, SCCL,Eduvic, SCCL, Compacto, SCCL, Teixidors, SCCL, L'Estoc, SCCL, Biciclot, SCCL). Pel que fa a l’Espai Cara a Cara 100 cooperatives van explicar els seus projectes a les entitats financeres. Els participants van ressaltar que aquest punt de trobada havia estat un èxit en quan a interacció entre empreses cooperatives i entitats financeres.
QF +, cooperativa sorgida el 2013 de la fusió de les ferreteries Cifec i Cofac, unificarà les seves prop de 450 botigues sota la marca comercial Optimus, dins d'un pla de consolidació i creixement amb el qual pretén expandir-se per Espanya. L'empresa ja compta amb una vintena d'establiments reconvertits en Optimus i pretén tancar 2015 arribant al centenar. La decisió permetrà a QF + protegir el negoci amb una imatge consolidada.
Centenars d'alumnes omplen les Fires de Cooperatives a diferents territoris arreu de Catalunya. Entre els projectes treballats destaca el Projecte pilot Empresa Jove Europea, amb un enfocament pràctic, que proposa als alumnes de secundària crear i gestionar la seva cooperativa a l’aula, la qual establirà relacions comercials amb cooperatives d’alumnes d’altres comunitats autònomes o països, amb la finalitat d’importar i exportar productes en sí. Un exemple és al Berguedà, aquests alumnes, en total 411, han buscat finançament per les seves entitats, i han exposat la producció elaborada a través de 18 cooperatives de primària i tres de secundària. En el cas d’Igualada, han participat al programa vuit cooperatives creades pels alumnes del curs de 5è de primària. O a Lleida on han mostrat el seu esperit emprenedor muntant diverses parades al Mercat del Camp d’Esports. Molts alumnes i escoles han participat durant tot el Projecte amb la intenció que aquesta experiència pràctica els hagi donat l’oportunitat de desenvolupar en un context real, habilitats i actituds com: la iniciativa, la presa de decisions, la creativitat i el treball en equip i al mateix temps adquirir coneixements de conceptes bàsics sobre la creació i gestió d’empreses.
Del 18 al 22 de maig, va tenir lloc la Setmana de l'Economia Social i Cooperativa 2015 al Prat de Llobregat, amb l'objectiu d'oferir algunes eines útils pel desenvolupament del projecte cooperatiu i d'emprenedoria social. Es van programar un seguit d'accions en format taller i d'activitats participatives, així com les trobades“La cooperació fa la força”, amb la finalitat de facilitar la interactuació i la generació de sinèrgies entre el món de l'economia social i d'altres formats empresarials.
El Baròmetre Estatal de la Banca Ètica 2014 evidencia un creixement imparable d’estalvi i préstecs en la banca ética, ja que durant l’any passat l’increment del nombre de préstecs va ser superior al 30% i pel que fa a l’estalvi s’ha incrementat un 16% fins a situar-se en 1.500 milions d’euros. Les quatre entitats més grans del conjunt de les finances ètiques a l’Estat, Triodos, Fiare, Coop57 i Oikocredit, representen més del 99% dels volums totals del sector. Des de l’inici de la crisi econòmica el ciutadà és més conscient del paper que juguen els seus diners i cada cop son més les persones i entitats que comparteixen els valors de les finances ètiques i que confien la gestió financera a les entitats que les representen.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va visitar la Cooperativa d'Ivars d'Urgell amb motiu de la celebració del seu centenari. La cooperativa del Camp Ivars d’Urgell és una empresa nascuda el 1915 però que ha sabut adaptar-se a les oportunitats del mercat. Actualment es dedica a la comercialització de bestiar i a l’elaboració i comercialització de pinsos compostos per a l’alimentació d’animals de granja. Disposa de 4 centres de producció amb una superfície total de 61.100 m2. Ofereix a més nombrosos serveis als seus més de 2.400 socis, entre els quals destaquen els productes financers a través de la secció de crèdit i l’assessorament en gestió empresarial sostenible.
Dins dels marc de la celebració del Dia Internacional del Cooperativisme s’ha programat un seguit d’activitats obertes a diverses cooperatives per donar a conèixer als seus grups d’interès i a la ciutadania la seva organització, la missió, els seus valors, els reptes, els beneficis, l’acció social i com contribueixen a l’equitat. Us podeu inscriure i participar en aquestes activitats obertes que tindran lloc durant els dies del 22 de juny al 4 de juliol.
En el marc del programa aracoop s’organitza un curs de formació jurídic-fiscal i societària de cooperatives per a assessorar en la creació d’empreses dirigit al personal tècnic d’entitats d’àrees de promoció econòmica. Les persones interessades en participar, poden trobar la informació del programa i fer la inscripció:
El Congrés Catalunya Emprèn és l'esdeveniment de referència per a l'emprenedoria a Catalunya. Us podeu inscriure al seminari del proper 4 de juny: Com es pot multiplicar l’impacte econòmic i social de l’emprenedoria? Respostes des de l’emprenedoria social i cooperativa.ooperativa.
En el marc del programa aracoop s’organitza un curs de formació jurídic-fiscal i societària de cooperatives per a professionals dels àmbits de la consultoria i la gestió empresarial (jurídica, econòmica, comptable, laboral i fiscal). Les persones interessades en participar, poden trobar la informació del programa i fer la inscripció:
No hay comentarios:
Publicar un comentario