# 8
|
VigilànciaASPCAT
La vigilància epidemiològica en salut pública, una prioritat
Agència de Salut Pública de Catalunya
|  |
| Avís
A data 5 de maig de 2014 s’han confirmat 130 casos en el brot de xarampió que s’està produint a Catalunya. Durant les darreres setmanes s’ha observat una tendència decreixent en el nombre de casos notificats.
|
:: Iniciativa mundial d’eradicació de la poliomielitis
|
El Comitè d'Emergència ha estat convocat per la directora general de l’Organització Mundial de la Salut, segons el Reglament sanitari internacional (2005), els dies 28 i 29 d'abril de 2014. Després de discussions i deliberacions sobre la base de la informació proporcionada, i en el context de la iniciativa mundial d’eradicació de la poliomielitis, el Comitè d’Emergència recomana una resposta internacional coordinada per evitar un possible fracàs en l’eradicació global d’una de les malalties immunoprevenibles més greus. A finals del 2013, un 60% dels casos de poliomielitis han estat el resultat de l'extensió internacional del poliovirus salvatge, i hi ha una evidència creixent que els viatgers adults poden estar contribuint a aquesta extensió de la malaltia. Actualment hi ha tres països que n’han exportat casos: Pakistan, Síria i Camerun. Els països on hi ha reintroducció de casos del poliovirus salvatge, però que actualment no n’han exportat casos, són: Guinea Equatorial, Etiòpia, Iraq, Israel, Somàlia i especialment Nigèria i Afganistan (on encara és endèmic). Es recomana que els residents i visitants de llarga estada a aquests països rebin una dosi de vacuna OPV o IPV entre 4 setmanes i 12 mesos abans de fer un viatge internacional. |
 |
:: Vigilància epidemiològica de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob a Catalunya
|
Les malalties per prions, tot i la baixa freqüència, esdevenen un important problema de salut pública l’any 1996 quan s’identifica la nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob al Regne Unit, relacionada amb l’encefalopatia espongiforme bovina. La vigilància epidemiològica portada a terme arreu d’Europa des d’aleshores ha permès comprovar que la magnitud de l’epidèmia és molt inferior a l’estimada per les prediccions més pessimistes. A Catalunya, fins a l’any 2013, s’han identificat 250 casos de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, el noranta per cent dels quals corresponen a la malaltia de Creutzfeldt-Jakob esporàdica (vegeu la gràfica) i no ha aparegut cap cas de la nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Tanmateix, aquestes bones notícies no ens haurien de fer oblidar que el prions són agents transmissibles amb períodes d’incubació molt llargs i que s’han de prendre totes les mesures necessàries per tal d’evitar noves infeccions, especialment als centres sanitaris. |
|
:: Vigilància del MERS-CoV
|
Des del març del 2012 hi ha hagut 451 casos confirmats de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà pel nou coronavirus MERS-CoV (95 casos en personal sanitari ) amb 113 defuncions, segons el recompte de l’OMS de 2 de maig de 2014. Durant aquest període, la majoria de casos s’han donat a l’Aràbia Saudita i 16 casos són exportacions des de l’Orient Mitjà a França, la Gran Bretanya, Tunísia, Alemanya, Itàlia, Malàisia, les Filipines i Grècia. Més recentment s’ha confirmat el primer cas de MERS-CoV als Estats Units d’Amèrica.
Es recorda als professionals sanitaris la importància de reforçar la vigilància pel que fa a totes les persones provinents dels països de l’Orient Mitjà que tinguin simptomatologia greu respiratòria i de seguir els protocols elaborats per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). |
|
:: Vigilància de la infecció pel VIH a Catalunya
|
|
S’han presentat les dades provisionals de les notificacions de diagnòstics del VIH de l’any 2013.
Se n’han declarat fins al 31 de desembre de 2013 un total de 566, xifra encara per sota de l’esperada si la comparem amb les dades del 2012, amb una taxa de diagnòstics de VIH de 10,7 casos per 100.000 habitants.
El 87% dels casos han estat en homes, amb una mitjana d’edat de 36 anys. Pel que fa a la via de transmissió de la infecció, el 63% dels casos han estat en homes que tenen relacions sexuals amb altres homes. Des de l’any 2001 l’increment mitjà anual de casos en aquest col·lectiu és del 8,5%, i ha passat de 199 casos el 2001 a 459 casos el 2012.
|
|
:: Cesàries a Catalunya en el marc de la salut perinatal a Europa
|
El darrer informe europeu sobre la salut perinatal elaborat pel grup de professionals que integren el projecte EURO-PERISTAT, en el qual participa la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’ASPCAT, mostra una gran variabilitat en la taxa de cesàries dels diferents estats membres d’Europa (any 2010). S’observa que Xipre, Itàlia, Romania i Portugal presenten les prevalences de cesàries més altes d’Europa, amb un 52,2%, un 38,0%, un 36,9% i un 36,3%, respectivament i solament els Països Baixos, Eslovènia, Finlàndia, Suècia, Islàndia i Noruega tenen prevalences inferiors al 20%. A Catalunya, l’any 2010 la prevalença de cesàries se situa en un 28,1%, amb una tendència estable, tal com mostren els indicadors de 2012. |
|
:: Brot de febre hemorràgica per virus d’Ebola de Conakry, Guinea
|
|
|
|
:: El control de la tuberculosi en les grans ciutats dels països desenvolupats
|
La tuberculosi (TB) en els països amb baixa incidència de la malaltia afecta de manera desproporcionada les poblacions més vulnerables: immigrants de països d’incidència elevada, toxicòmans, infectats pel VIH, alcohòlics, persones sense sostre, etc. En general, aquestes subpoblacions s’agrupen en entorns urbans i han modificat l’epidemiologia de la TB en les ciutats del món més desenvolupat. A Catalunya la incidència de TB l’any 2012 es situa en 16,2 casos per 100.000 habitants. En concret, a la ciutat de Barcelona la taxa d’incidència és de 21,1 casos per 100.000 habitants.La ciutat de Barcelona compta amb un Programa de control que ja ha complert 25 anys, i ha anat incorporant noves estratègies de control i s’ha adequat a l’epidemiologia de la malaltia (vegeu els enllaços al web). Des del començament, el Programa ha disposat d’infermeres de salut pública que fan la vigilància activa de la TB als grans hospitals, el seguiment dels pacients fins a la curació i la coordinació de l’estudi de contactes. A aquest pilar bàsic s’han anat afegit altres estratègies, com els programes de tractament directament observat, incloent-hi els toxicòmans i les institucions penitenciàries, i aprofitar els programes de manteniment amb metadona. La incorporació d’agents comunitaris de la salut ha permès millorar els estudis de contactes en els pacients immigrants. Això ha estat possible gràcies a una forta estructura de salut pública a la ciutat, combinada amb una bona coordinació i complicitat amb els professionals clínics i de serveis socials. Aquesta treball en xarxa ha permès realitzar projectes de recerca aplicada d’àmbit comunitari, que han permès conèixer molts aspectes de la malaltia. En els darrers anys, s’han reorganitzat també els serveis d’atenció al pacient amb TB i els seus contactes, i s’han definit cinc unitats clíniques funcionals (una a cada gran hospital més la unitat específica de TB), on es presten els serveis de manera integrada i constitueixen el node informatiu clau, amb les infermeres gestores de casos, que complementen les activitats del Programa. Aquesta reorganització assistencial ha ajudat a mantenir i millorar els indicadors de control, tant en el compliment del tractament (superior al 95% des del 1995) com en l’estudi del contactes dels casos de TB pulmonar, que han passat del 81% entre 2003 i 2007, al 84% entre 2008 i 2011 (p=0,07).
Veure video TB grans ciutats |
|
:: La importància de les vacunes
|
|
Els dies 3 i 4 d’abril va tenir lloc la divuitena edició del Curs d’actualització de vacunes, organitzat per l’Hospital Vall d’Hebron i la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit per la doctora Magda Campins i el doctor Fernando A. Moraga, que va comptar amb la participació de professionals de l’ASPCAT i d’altres experts en vacunes d’àmbit català i estatal.
En aquests dos dies es van repassar els aspectes més destacats del 2013, així com les novetats del calendari vacunal d’enguany.
La inauguració va comptar amb la participació del secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, que va recordar la rellevància de la vacunació sistemàtica en un món sense fronteres i el paper important dels professionals sanitaris com a models davant dels pacients, especialment pel que fa al comportament enfront de les vacunes.
Com a aspectes d’interès cal destacar la taula sobre “Els canvis al calendari vacunal 2014 a Catalunya”, moderada per la doctora Mireia Jané, subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de l’ASPCAT, qui va contextualitzar els aspectes importants de vigilància de les tres malalties que han comportat els canvis en el calendari d’enguany. El doctor Lluís Urbiztondo, de l’ASPCAT, va explicar l’aplicació de la vacuna de l’hepatitis A en el segon any de vida; la doctora Alba Vilajeliu, de l’Hospital Clínic, va explicar la introducció de la vacunació de la tos ferina en dones embarassades a partir de la vint-i-setena setmana de gestació per protegir el nadó, i el doctor Javier Díez, de la Unitat FISABIO Salut Pública de València, va parlar de la modificació de la pauta de vacunació contra el meningococ C, per protegir els adolescents. Finalment, la doctora María Garcés, del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública de València, va exposar la perspectiva de la vacunació enfront del meningococ B.
La vigilància i el control de les infeccions es consideren de forma prioritària en el Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP).
|
|
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario