Presentació

PROPOSTA FORMATIVA PER ALS PROFESSIONALS QUE REALITZEN TASQUES D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA  I/O COMUNITÀRIA. EL MODEL TEÒRIC-PRÀCTIC DE L’ACOMPANYAMENT TERAPÈUTIC
Adolfo Berenstein Beru, Jaume Petit Solé (Associació C.fronts (Clínica en les fronteres) per a l’atenció de la salut) Marisa Pugès Allegue (Acompanyament Terapèutic Comunitari).
La Llei General de Sanitat del 1986 estableix que l’atenció a la Salut Mental havia de deixar de centralitzar-se als hospitals psiquiàtrics i donar més pes a la comunitat, amb uns objectius clars: reduir el nombre d’ingressos, millorar  la qualitat de vida i augmentar la satisfacció dels ciutadans i els professionals, i eliminar l’estigmatització de la malaltia mental. La realitat és que encara s’està treballant en aquest sentit i, malgrat els esforços per aconseguir aquests objectius, es detecta una certa insatisfacció de tots els sectors implicats.
Són ja molts els professionals que treballen oferint una atenció terapèutica individualitzada i que s’apropen al domicili o a l’entorn de la persona que necessita un suport diferent, més ampli i proper. Que promouen la participació del pacient en el seu propi procés rehabilitador i potencien el paper de la família com a part de l’equip tractant. Per poder realitzar aquesta tasca es necessita una formació molt àmplia.
Tot i que encara no existeix una formació estructurada en aquesta temàtica, cada cop es fa més necessària per la creixent demanda d’aquest tipus de rol.
banner_web_escola
La nostra proposta formativa es basa en el model de l’Acompanyament Terapèutic, que compta amb una llarga trajectòria en altres països de cultura i tradicions similars a les nostres i en d’altres comunitats autònomes d’Espanya. L’Acompanyament Terapèutic fonamenta la seva pràctica en l’èmfasi en la subjectivitat de les relacions assistencials, i segueix un model teòric i tècnic, basat en 5 eixos (la formació i capacitació, el treball d’equip, la coordinació, la supervisió i el treball personal del professional), que aporta unes eines específiques per treballar en i amb la quotidianitat.
Els resultats d’aquestes experiències demostren l’eficàcia de l’Acompanyament Terapèutic en la millora de la qualitat de vida dels pacients (disminució dels ingressos hospitalaris, reducció de la medicació, augment de l’autoestima…), la satisfacció i la tranquil·litat dels familiars i el sentiment de vàlua dels professionals. L’acompanyament pot tenir lloc dins de l’escola, facilitant la integració, i també en l’àmbit laboral o en el mateix domicili, donant suport a un CDIAP quan es tracta de petita infància o a un CRAE quan parlem de menors tutelats o ex-tutelats, en una residència geriàtrica o en un hospital, en un club social o en un bar fent un cafè, entre d’altres…
Un professional que treballa en l’àmbit quotidià de la persona que necessita un acompanyament, des d’un vessant terapèutic basat en l’atenció a la subjectivitat, inserit en un equip més ampli, necessita una formació completa que li aporti:
  1. Unes bases teòriques generals sobre la constitució del psiquisme humà, el seu funcionament,  la seva vida emocional i els modes de relació.
  2. Unes nocions de psicopatologia dels diferents quadres i simptomatologia, entenent el símptoma com a manifestació d’un patiment.
  3. Una visió definida (des de la psicopatologia i la neuropsicologia) delsdiferents àmbits d’aplicació: salut mental, discapacitat intel·lectual, trastorns de la conducta alimentària, addiccions, infància, petita infància, adolescència, malalties cròniques i degeneratives, geriatria, integració laboral i escolar…
  4. Un repertori d’eines pràctiques que el capacitin per treballar fora dels dispositius habituals, en el si de la comunitat i la quotidianitat de les persones. I en coordinació amb diferents professionals.
  5. I, sobretot, un acompanyament professional en la pròpia tasca, en forma de reflexió-supervisió individual o en grup.

DEIXA UN COMENTARI