Amb motiu del centenari del seu naixement, en el marc de l'Any Neus Catalàs’organitzaran activitats de tot tipus per donar a conèixer la vida i la tasca d’aquesta lluitadora antifeixista i supervivent dels camps d’extermini.
La celebració de l’Any Neus Català està coordinada per l’Institut Català de les Dones i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les Biblioteques públiques de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l’Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, el Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar la Medalla d’Or de la Generalitat a Neus Català en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans. En un acte on també es va atorgar a Josep Maria Espinàs i Joan Rodés, el president va destacar la “lluita per la supervivència” dels guardonats i la va comparar a la del país: “Catalunya és una gran supervivent, perquè si es compara amb altres nacions del món arribaríem a la conclusió que és un país de petita estatura, però que porta un gegant a dins. I si no simplement no existiríem”.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va presentar l’Any Neus Català, amb motiu dels 100 anys del seu naixement. La consellera va destacar que la celebració d’aquesta efemèride “és un reconeixement a la figura de Neus Català i per extensió a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista”.
La proposició, que es tramita pel procediment d'urgència, vol eliminar les discriminacions i la invisibilitat que han patit històricament les dones, reconèixer el paper social i econòmic de les tasques familiars, domèstiques i de cura de persones, afavorir una distribució coresponsable entre dones i homes del treball laboral i domèstic, propiciar un marc favorable perquè les dones puguin aportar el seu potencial al progrés i la transformació social i econòmica i vetllar perquè les polítiques públiques promoguin aquesta igualtat i l'apoderament de les dones i treballin per l'eradicació de la violència masclista.
Amb motiu de la commemoració del trenta-cinquè aniversari de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, restablert el 20 de març de 1980, va homenatjar Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata, Trinitat Neras i Assumpció Sallés, les vuit primeres diputades de la història del parlamentarisme català. El Parlament ha acordat també atorgar la medalla d'honor en categoria d'or a les primeres vuit diputades de la història del parlamentarisme català.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va presidir l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional de les Dones, en el qual va afirmar que Catalunya viu “una època de canvis molt importants, no només a nivell polític, sinó amb moltes dimensions obre grans oportunitats”. Per això, va demanar “aprofitar aquest canvi profund que s’està produint a les estructures de la nostra societat per aconseguir la plena equitat entre homes i dones”. L'acte va comptar amb la conferència Equitat de gènere: una oportunitat per repensar el món, de la sociòloga Sara Moreno.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va participar a l’acte institucional celebrat al Parlament de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de les Dones, on va reclamar “avançar cap a un nou model social que eradiqui els estereotips sexistes i la discriminació per raó de gènere” i va recordar que aquest any, el Govern de Catalunya ha volgut destacar en el manifest institucional la necessitat d'avançar en l'equitat de gènere “un valor de la societat catalana, segons el nostre Estatut”.
El Govern de la Generalitat de Catalunya va condemnar enèrgicament l’homicidi d’una dona a Lleida, presumptament a mans de la seva parella. Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va recordar que “la violència masclista és una xacra que fins fa pocs anys ha estat tolerada a la nostra societat, la tenim instal·lada en les estructures de la nostra societat, i creix sobre les desigualtats i les discriminacions de gènere”. Gatell va subratllar que “per eradicar-la hem d’invertir en valors com el del respecte, el reconeixement de la diferència i la resolució pacífica dels conflictes”.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va anunciar que el Departament ja ha enllestit el Decret que regularà les condicions, els requisits, la quantitat i el procediment perquè les dones víctimes de la violència masclista rebin una indemnització. L'import de l'ajut oscil·larà entre 5 i 10 vegades l'indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) mensual. Munté ho va afirmar durant la seva compareixença davant la Comissió d’Igualtat de les Persones del Parlament, on va informar del desplegament del Pla integral contra la violència masclista.
Lapresidenta de l’Institut Català de les Dones,Montserrat Gatell, va presidir la signatura del Protocol per a una intervenció coordinada contra la violència masclista a la comarca del Priorat, que va comptar amb la presència de representants dels diversos serveis territorials de la Generalitat que hi participen, del Consell Comarcal del Priorat, i de l’Ajuntament de Falset. També al Priorat, el Consell Comarcal i l'associació de comerciants de Falset s'han adherit a la campanya de difusió per donar a conèixer la Línia 900 900 120 d'atenció a les dones en situació de violència masclista.
Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones, va presidir la signatura del Protocol per a una intervenció coordinada contra la violència masclista al Baix Penedès, que va comptar amb la participació de representants dels serveis territorials de la Generalitat que hi participen, així com dels ens locals de la comarca i dels agents implicats en l'elaboració del protocol. En el marc de la visita a la comarca, Gatell es va reunir amb representants de la Xarxa Emprenedora per mantenir un intercanvi d'experiències d'èxit amb dones emprenedores.
El Departament de Benestar Social i Família dotarà enguany el món local amb més de 187 milions d’euros per tal de finançar serveis socials bàsics i especialitzats, lluitar contra la pobresa i impulsar programes de reforç de la cohesió social i de promoció de la igualtat.
Les sol·licituds s’hauran de presentar entre l’1 i el 20 d’abril per via electrònica. S’incorporen canvis en el procediment per simplificar i agilitzar el tràmit, la concessió i la justificació dels ajuts econòmics.
Una delegació de 20 representants d’entitats de dones que formen part del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) va participar a la 59è sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, que va tenir lloc a la seu de l’ONU amb l'objectiu de revisar l’avenç en la defensa dels drets de les dones així com establir les properes actuacions. El delegat del Govern als Estats Units, Andrew Davis, va oferir una recepció a la delegació catalana, que va comptar amb la directora de l’Institut Català de les Dones i vicepresidenta del CNDC, Núria Balada, i la directora de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias.
Fins al 15 de maig es poden presentar propostes a la IX Convocatòria Ajuts a Projectes de recerca del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que han de versar sobre diversos temes, entre els quals hi ha la violència masclista als mitjans de comunicació audiovisual i els estereotips de gènere.
La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell, i Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, van signar un conveni de col·laboració per aprofundir en la introducció de la perspectiva de gènere i la visibilització de les aportacions de les dones en les activitats del Museu. Aquest conveni s'emmarca en el Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015. Entre altres accions, el MNAC ha posat al seu web un itinerari virtual amb obres de dones artistes de la col·lecció.
Les properes sessions tenen lloc a Vic (14, 21, 28 d’abril i 5 de maig de 2015) i a Lleida (13, 20, 27 de maig i 3 de juny de 2015) i s'adrecen a professionalsdels serveis socials bàsics, dels Serveis d’Informació i Atenció a dones, dels serveis especialitzats en joves, gent gran i persones dependents que puguin estar en contacte amb dones que pateixen o han patit violència sexual.
El curs, que té lloc a Tortosa els dies 20 i 27 d'abril de 2015, s'adreça a professionals del circuit territorial per a l'abordatge de la violència masclista del territori.
Aquests cursos virtuals del SIQ (Serveis d'Igualtat i Qualitat en el Treball per a Empreses), del Departament d'Empresa i Ocupació, formen part de la formació en línia adreçada principalment a empreses i professionals que vulguin adquirir els coneixements essencials per dissenyar i implantar mesures d'igualtat d'oportunitats i noves formes d'organització del temps, i ajudar, així, a millorar la qualitat en el treball.
El curs, que té lloc a Barcelona el 23, 30 d'abril, 7 i 14 de maig de 2015, s'adreça a personal que dissenya, programa i gestiona projectes d'intervenció social.
En el marc dels actes de celebració del centenari de la creació de l'Escola de Bibliotecàries, l'auditori del Palau Robert va acollir la taula rodona «Dones i documentació: obrint nous camins» en la qual es va debatre sobre el present i el futur de les dones en els diferents àmbits de la professió. Les ponents van parlar sobre els components de gènere en la professió i en la formació i sobre què poden aportar els valors i les maneres de fer de les dones en els diferents perfils dels professionals de la informació i la documentació: el servei públic, l’emprenedoria i la tecnologia.
L'exposició "BiblioTec" mostra els orígens i l’evolució dels estudis bibliotecaris, des dels seus inicis a l’Escola Superior de Bibliotecàries fins a l’actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. L’any 1915, la Mancomunitat de Catalunya va crear la Xarxa de biblioteques populars i una escola especialitzada per formar el personal bibliotecari, que, alhora, ampliava les sortides professionals de les dones. Es pot visitar fins al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert.
La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montse Gatell, va participar a la presentació de la tesi doctoral "Gènere i Treball al Poble Sec" de la doctora en Dret, Elisabet Velo, un treball que analitza l'impacte de les polítiques legislatives sobre les dones treballadores entre els anys 1960 i 1975. Basada en l'anàlisi de les transcripcions de 30 entrevistes a dones que van néixer, viure o treballar al Poble Sec durant aquesta època, la tesi tracta sobre l'impacte a la vida de les dones de temes com les carreres acadèmiques, la influència de l'Església Catòlica, la "Sección Femenina" i la mobilització política del final de la dictadura.
L'Institut Català de les Dones va acollir la presentació del llibre solidari Eva de les mil llunes, de l'artista visual i plàstica Rosa Cortés, que va néixer enmig de la lluita per sobreviure a un càncer de mama i amb la voluntat de transcendir l’experiència individual per arribar a prendre consciència de l’íntima connexió de l’ésser humà amb el cosmos. L’obra conjuga poemes de Teresa Costa-Gramunt, amb fotografia i pintures de la mateixa Rosa Cortés. Una part dels diners recaptats amb la venda del volum es destinarà a la Fundació Institut Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau.
Mir Garcia, Jordi; Renom, Mercè, eds. Revoluciones en femenino: escenarios entre el siglo XVIII y la actualidad. Barcelona:Icaria, 2014
Actualment els moviments socials atreuen un creixent interès de la ciutadania activa i de diferents perspectives científiques (sociològiques, econòmiques, històriques, antropològiques, polítiques,...), però no és freqüent trobar la necessària perspectiva de gènere. Aquest llibre dóna a conèixer el paper de les dones en l'acció col·lectiva, en massa ocasions desatès, i avança en el coneixement de la singular incidència de la seva actuació en els processos de canvi de les societats. L’obra presenta un estudi rigorós i en profunditat dels moviments socials des de la perspectiva de gènere mitjançant diversos enfocaments que analitzen aquesta qüestió en àmbits europeus i americans. D’una forma accessible i divulgativa, els autors i autores ofereixen una aportació pluridisciplinar adreçada a un ampli públic, tant d’àmbits acadèmics com de l'activisme social o de caràcter general; i proposen temàtiques, anàlisi i reflexions susceptibles de generar nous estudis i debats.
Carrasco, Cristina, ed. Con voz propia: la economía feminista como apuesta teórica y política.Torrejón de Ardoz: La Oveja Roja, 2014
Treball col·lectiu de set autores amb l’objectiu de presentar una panoràmica comprensible i completa sobre l’economia feminista. Amb una veu nova i pròpia aquestes autores posen l’eix de l’economia en la sostenibilitat i en la dignitat de la vida humana i afirmen que: "En preocupar-se només del mercat i relegar als llimbs de les coses invisibles el treball domèstic i de cura, l’economia com a disciplina ha estat eludint tota responsabilitat sobre les condicions de vida de la població, com si aquestes es moguessin per camins paral·lels a l’economia." Al llarg de nou articles, les autores analitzen aquesta idea des de diferents perspectives amb la qüestió de la crisi econòmica com a tema subjacent.
Pérez Orozco, Amaia. Subversión feminista de la economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Madrid: Traficantes de sueños, 2014
Aquesta obra ofereix una síntesi general de la força teòrica i política que les propostes del feminisme crític estan aconseguint aglutinar en els darrers anys. A partir de la tesi clau plantejada, que vivim en un conflicte “irresoluble” entre l’acumulació de capital i els “processos de sostenibilitat de la vida”, l’autora proposa una ambiciosa mirada de conjunt als debats que s’han donat en el context espanyol arran de la crisis sistèmica i el cicle de mobilitzacions que va començar el 15 de maig de 2011. Pérez Orozco argumenta que la pervivència de la lògica de l’acumulació de capital està estructuralment lligada a la divisió sexual del treball, a la destrucció del límits ecològics del planeta, a la matriu heterosexual i a la divisió neocolonial/racial del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario