El Dia Mundial de la Tuberculosi se celebra el 24 de març, amb el lema “Units per posar fi a la tuberculosi” i té com a objectiu crear consciència pública sobre la tuberculosi, una malaltia que tot i ser curable, segueix sent una epidèmia destructiva en gran part del món. La tuberculosi (TBC) és una causa important de morbiditat i mortalitat a tot el món, amb un nombre estimat de 9,6 milions de casos i 1,5 milions de morts cada any, un nombre superior al nombre de morts estimades atribuïbles a la infecció pel VIH. Els sistemes de salut, els professionals sanitaris i els professionals de la salut pública en els entorns amb alta càrrega de TBC s’enfronten a reptes específics en la lluita contra aquesta malaltia complexa impulsada per factors socials, econòmics i mèdics. En aquests països s’estima que al voltant del 37% dels casos no van ser diagnosticats o bé no es van notificar al sistema de vigilància. En països amb baixa càrrega de tuberculosi, aquesta malaltia és cada cop menys habitual i es concentra en els grups marginats i vulnerables amb desafiaments associats al diagnòstic precoç, la reducció de la transmissió i el suport a pacients complexos per completar el llarg curs de tractament.
Segons les dades del darrer informe del Centre Europeu de Control de Malalties, corresponent a l’any 2014, els països de la Unió Europea i de la zona de l’àrea econòmica europea van notificar 58.000 casos de TBC, amb una taxa de notificació de 12,8 casos per 100.000 habitants, fet que ha causat la interrupció de la contínua tendència a la baixa quant a nombre de casos observada des de l’any 2002. En els darrers anys, la disminució s’ha produït molt lentament, un 5% de casos de mitjana anual, i a aquest ritme la malaltia no es podrà eliminar en un futur pròxim.
A Catalunya, la TBC segueix sent un problema de salut pública i la seva incidència continua sent alta comparada amb la d’altres països d’Europa occidental, i afecta desproporcionadament gent nascuda en països amb una incidència alta de TBC i grups desatesos socialment, incloent-hi gent sense sostre, afectada per la pobresa o amb un consum problemàtic de drogues. A l’any 2014 es van diagnosticar 1.135 casos de TBC (15,1 casos per cada 100.000 habitants) i, per setè any consecutiu, se n’ha aconseguit reduir la incidència, que ha disminuït un 1,9% respecte a la del 2013. Tanmateix, molts casos són evitables amb mesures de salut pública, i, quan apareix la malaltia, la majoria de les persones es poden curar.
La millora dels indicadors de control de la TBC a casa nostra suggereix que es fan progressos en el control d’aquesta malaltia, però la baixa reducció de la incidència observada el 2014 respecte del 2013 i l’augment del retard diagnòstic dels casos de TBC pulmonar no són suficients per poder eliminar aviat la tuberculosi a Catalunya i obliguen a augmentar i continuar centrant els esforços en la prestació de serveis a la població més vulnerable i en la contenció de les amenaces de la tuberculosi multiresistent.
Com cada any, l’Agència de Salut Pública de Catalunya s’uneix a centenars d’altres organitzacions de tot el món per crear consciència de la TBC al territori. Per aquest motiu, coincidint amb aquest dia, presenta i difon l'Informe anual de la situació epidemiològica a Catalunya l’any 2014.
El passat 1 de febrer l’Organització Mundial de la Salut va declarar la infecció pel virus del Zika com una emergència global de salut pública, arran de l’augment de casos de microcefàlia i trastorns neurològics registrats en alguns dels països de l’Amèrica Llatina afectats per aquest virus. L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va elaborar prèviament un protocol d’actuació davant d’aquest nou virus del Zika, el “Protocol preliminar d’actuació davant casos sospitosos produïts per la febre vírica de Zika a Catalunya”, i n’ha fet difusió entre els professionals de salut. Tot i no ser una malaltia de declaració obligatòria, se n’han de notificar els casos sospitosos com a malaltia individualitzada als serveis de vigilància epidemiològica, que coordinaran tot el procés.
Així mateix, des de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) es va coordinar l’elaboració del “Protocol d’actuació davant de casos de febre vírica de Zika en l’àmbit obstètric i pediàtric de Catalunya”, juntament amb totes les societats científiques catalanes de ginecologia i obstetrícia, i de pediatria, i les associacions d’infermeria pediàtrica i de llevadores. El document es va presentar el 22 de febrer passat amb l’objectiu de monitorar les dones embarassades que durant la gestació han estat en països amb transmissió autòctona del virus. A les dones embarassades amb resultat positiu al virus del Zika se’ls facilita el document informatiu “Virus de Zika i embaràs: preguntes i respostes” i se les deriva a un dels dos hospitals de referència −Hospital Clínic de Barcelona i Hospital Universitari Vall d’Hebron−, en els quals se’ls farà un seguiment ecogràfic específic fins al part. En el Protocol esmentat també s’estableixen els passos que cal seguir en el cas dels nadons d’aquestes mares.
També s’ha elaborat el full “Recomanacions per als viatgers a països amb transmissió autòctona de febre de Zika” amb les mesures de prevenció de picades de mosquit (mitjançant repel·lents, vestits i mesures físiques). L’ASPCAT reitera la importància que s’informi les dones embarassades que tinguin previst viatjar a zones endèmiques sobre el risc d’infecció en aquestes zones i que se’ls recomani que, en la mesura que els sigui possible, posposin el viatge fins a després del part.
Des de l’1 de gener de 2016 l’ASPCAT publica i actualitza setmanalment al Canal Salut la nota informativa “Casos de malaltia per febre vírica de Zika a Catalunya”, amb els casos de febre vírica del Zika confirmats a Catalunya. Fins al 21 de març passat se n’han confirmat un total de 28 casos importats.
::Pla de vigilància de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC)
Els indicadors de morbiditat corresponents mostren que l’activitat gripal a Catalunya inicia el descens, tot i que es manté en nivells moderats-alts.
Durant la setmana 10 (del 7 al 13 de març de 2016) s’han aïllat 41 virus de la grip en les 57 mostres trameses per la xarxa de metges sentinella, que correspon a una taxa de positivitat del 72 %.
La taxa d’incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella és de 313 casos per 100.000 habitants, i la setmana anterior es va assolir el pic epidèmic de la malaltia en aquesta temporada amb 358,8 casos. La taxa d’incidència ha disminuït especialment en els infants més petits de 15 anys.
Es preveu que l’activitat gripal vagi disminuint en zones geogràfiques amb activitat intensa, tot i que es mantindrà una activitat gripal elevada o moderada segons la zona.
A la figura es mostra la distribució geogràfica amb els nivells d’intensitat epidèmica previstos. L’informe setmanal complet sobre la previsió de l’activitat gripal es troba disponible a: Model predictiu d’activitat gripal.
Des del març de 2012 i fins al 17 de març de 2016 s’han notificat 1.715 casos confirmats de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà, provocada per aquest nou coronavirus (MERS-CoV), amb 661 defuncions.
Durant aquest període, la major part dels casos s’han produït a l’Aràbia Saudita (1.349); 214 casos han estat exportacions des de l’Orient Mitjà fins a França, la Gran Bretanya, Tunísia, Alemanya, Itàlia, Malàisia, les Filipines, Grècia, Turquia, Holanda, Algèria, Àustria, els Estats Units, Corea del Sud, la Xina i Tailàndia.
Com mostren les dades, la importació de casos de MERS-CoV a la Unió Europea és possible, encara que el risc de transmissió sostinguda a Europa continua essent molt baix. Tanmateix, es recorda als professionals sanitaris la importància de reforçar la vigilància en relació amb totes les persones provinents dels països de l’Orient Mitjà que presentin simptomatologia respiratòria greu, així com de seguir elProcediment d’actuació davant casos sospitosos produïts pel nou coronavirus (MERS-CoV) elaborat per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
El procediment i la resta de documents informatius elaborats per la SGVRESP i adreçats tant a professionals sanitaris com a població general estan disponibles al Canal Salut i al web de l’ASPCAT.
Com cada any, el passat 3 de març va tenir lloc a la Casa del Mar de Barcelona el XII Taller sobre la Malaltia de Chagas: de les Eines de Diagnòstic i Tractament a la seva Accessibilitat. L’esdeveniment, organitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb la Fundació Mundo Sano, va reunir més de 170 participants de tot el món. La convenció, que ja és un referent internacional, va ser inaugurada pel doctor Joaquim Gascón, director de la Iniciativa Chagas d’ISGlobal, i el doctor Joan Guix, secretari de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), el qual va delinear les accions de l'ASPCAT en la detecció, el tractament i la prevenció de la malaltia de Chagas congènita.
L’ASPCAT va participar activament en la jornada amb dues comunicacions. Es van exposar els últims resultats de Programa de cribratge de la malaltia de Chagas congènita a Catalunya, coordinat des de la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Durant l’any 2013 es van diagnosticar un total de 163 dones embarassades positives a Trypanosoma cruzi; van néixer 123 nadons amb necessitat de control, dels quals 4 van ser diagnosticats de malaltia de Chagas congènita, i es va notificar el control del 45% dels altres fills de dones positives residents a Catalunya, dels quals 1 cas va ser positiu. La taxa de cobertura estimada va ser del 87% i la taxa de transmissió congènita, del 4%.
Així mateix es va presentar una anàlisi sobre la conclusió del seguiment de nadons nascuts de mares positives entre 2010 i 2013, on es va destacar que l’èxit de seguiment fins al control serològic posterior als 9 mesos es dóna en el 80% dels casos i que, entre els casos perduts, els que marxen de Catalunya abans del control han augmentat des de l’inici del Programa (l’any 2010 representaven l’1% dels casos i el 2013, l’11% dels casos).
La malaltia pneumocòccica invasiva (MPI) és la infecció causada per Streptococcus pneumoniae quan aquest es localitza en un lloc habitualment estèril de l’organisme (sang, líquid cefaloraquidi, entre d’altres). La MPI ocasiona una important morbiditat i mortalitat al món i afecta principalment infants de menys de 5 anys, adults majors de 65 anys, i persones amb malalties de base. En els nens més petits de 5 anys s’estima que, aproximadament, causa 800.000 morts cada any, principalment en països en via de desenvolupament.
Fins l’any 2015, a Catalunya, S. pneumoniae ha estat un microorganisme que es notifica de forma voluntària mitjançant el sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC). Arran del Decret 203/2015, de 15 de setembre, s’estableix l’SNMC com un dels sistemes de notificació obligatòria i s’inclou la MPI com una malaltia de notificació microbiològica obligatòria.
Durant el període 2012-2014, la Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública i els microbiòlegs del grup de treball de l’SNMC han participat en el projecte europeu de vigilància PROC/2012/031 Assessing the impact of vaccination with conjugate vaccines on the epidemiology of the invasive pneumococcal disease in Europe, juntament amb altres set països. L’objectiu del Projecte ha estat realitzar una vigilància activa de la MPI a escala europea per aprofundir en el coneixement de l’epidemiologia de la MPI i estudiar l’impacte de la vacunació contra la malaltia amb vacunes conjugades en els infants de menys de 5 anys.
Els resultats de l’estudi realitzat a Catalunya durant el període indicat (n = 2.789 casos) han demostrat una taxa d’incidència de MPI superior en infants més petits de 2 anys (40,9 per 100.000 persones/any). En aquest grup d’edat, els serotips inclosos en la vacuna Pn10 han representat el 28% dels casos i en la Pn13 el 48,8% dels casos. D’altra banda, en el grup de 2 a 4 anys, els serotips de les vacunes Pn10 i Pn13 han representat el 45,6% i el 70,1% dels casos, respectivament. Totes les dades s’especifiquen a l’informe Epidemiologia de la malaltia pneumocòccica invasiva. Catalunya, 2012-2014. S’ha publicat una nova fitxa de la MPI a Canal Salut, on consta informació clínica, microbiològica i epidemiològica.
::Actualització del sistema de malalties de declaració obligatòria (MDO)
La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) edita dues publicacions que incorporen les noves malalties de declaració individualitzada
El sistema de malalties de declaració obligatòria (MDO) gestiona la vigilància i el control del conjunt de malalties transmissibles que Catalunya ha decidit prioritzar en el marc de la vigilància europea i estatal. El nou Decret 203/2015, de 15 de setembre, adequa a la normativa europea les malalties que han d’estar subjectes a vigilància i especifica la llista nova de MDO, amb un total de 64 malalties (18 de nova incorporació).
La SGVRESP ha editat dues publicacions que recullen les adaptacions corresponents a aquesta nova normativa i que es troben a disposició dels professionals sanitaris al Canal Salut.
Aquest document descriu el circuit de comunicació que han de seguir les notificacions al sistema de MDO, i alhora actualitza la llista de malalties subjectes a vigilància d’acord amb el Decret 203/2015. Al document trobem la llista de noves malalties de declaració individualitzada i de les malalties de declaració numèrica que passen a ser de declaració individualitzada. Inclou, també, la llista de microorganismes que passen a ser de declaració obligatòria al sistema de notificació microbiològica de Catalunya.
En aquest document s’especifiquen els criteris clínics, epidemiològics i de laboratori que han de guiar els professionals sanitaris a l’hora de fer la notificació de casos per al conjunt de malalties que, a partir del Decret 203/2015, s’han afegit a la llista de malalties subjectes a vigilància com a MDI.
L’ASPCAT recorda que tots els professionals sanitaris que sospiten de l’existència d’alguna de les malalties subjectes a vigilància o de brots epidèmics, o bé que en diagnostiquen alguna estan obligats a fer-ne la declaració i, per tant, són metges declarants. També ho són els professionals que treballen en els laboratoris de microbiologia de Catalunya, que han de fer la notificació al sistema de notificació microbiològica de Catalunya (SNMC).
El 18 de març l’OMS va notificar dos nous casos confirmats de malaltia pel virus de l’Ebola a Guinea Conakry. Actualment, s’està investigant l’origen dels casos, s’estan identificant els contactes i implementant les mesures de control oportunes. El país havia estat declarat lliure d’Ebola el 29 de desembre passat i es trobava en un període de vigilància reforçada.
En el cas de Sierra Leone, l’OMS va declarar, en data 17 de març, l’acabament de la reemergència de la malaltia de l’Ebola en haver transcorregut dos períodes d’incubació des que l’últim cas havia presentat un resultat negatiu per segona vegada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario