Isabel Vila i Pujol
 Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 – Sabadell, 1886) va ser una dona republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana. Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que va fer el Diputat Caimó al Foc de la Bisbal (1869), I per aquesta causa també Carles Raholala va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la implantació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) al Baix Empordà i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.
Era coneguda com "isabel cinc hores" per la seva reivindicació de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys. la seva participació en la campanya “fora quintes!”, la sol•licitud d'una biblioteca per als obrers a Llagostera … la van fer una dona paradigmàtica i increïblement moderna en el seu temps. el 1874, amb el cop d'estat del general Pavia i la il•legalització de laInternacional, va exiliar-se a Carcassona, on va poder formar-se com a mestra. allà hi passà uns anys fins que el 1880 va tornar a Catalunya per dedicar-se a l'ensenyament fundant un col•legi a Barcelona i, més tard, va ser directora d'una escola de nenes de la Institución Librede Enseñanza a Sabadell, on va morir el 1886.
Aproximació al Foc de la Bisbal
 El foc de la Bisbal va ser l'enfrontament més important que es va dur a terme durant l'aixecament federalista de 1869, que va tenir lloc a La Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre de 1869. S'hi van enfrontar les tropes del governador militar de Girona i una partida armada republicana de 2.000 homes que s'havien fet forts a la ciutat. La majoria dels efectius republicans eren menestrals de la indústria surera.
Després de la proclama de Figueres feta per Francesc Sunyer i Capdevila el 3 d’octubre, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d’octubre va proclamar la República Democràtica Federal. Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó va decidir defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia 6 d’octubre les tropes governamentals van atacar la vila, però els republicans es van defensar aferrissadament, i els van obligar a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia. Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà una estratagema i va fer presoner Pere Caimó quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es van dispersar el 9 d’octubre. En total es van produir 9 morts i 60 ferits, i Caimó va ser dut presoner a Girona pels militars, on va ser condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, va ser bandejat pel General Prim.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario