Ermessenda de Carcassona. Dona d’estat
Il·lustració: Xavier Pueyo ©
Ermessenda, filla dels comtes de Carcassona, Roger I i Adelaida, va néixer cap el 972. Al voltant de l’any 993 es casà amb Ramon Borrell de Barcelona i es convertí en una bona col·laboradora del seu marit, molt especialment en els afers públics. L’any 1006 nasqué el primer i únic fill de la parella, Berenguer Ramon.
En els anys següents fou impulsada amb eficàcia la tasca de repoblar el país. El 1015 Ermessenda promogué, juntament amb el seu germà Pere, bisbe de Girona, una catedral en aquesta ciutat. El mateix any acompanyà el seu espòs en una expedició militar a les terres frontereres del Segre i de l’Ebre, i el 1016 visità la cort d’al-Mundir a Saragossa.L’any següent Ramon Borrell organitzà una campanya a Andalusia de la qual ja no tornaria. Emmalaltí i morí el 1018 a l’edat de 46 anys.
El testament establia per al comtat de Barcelona el condomini a favor del seu fill de dotze anys, Berenguer Ramon I, i de la seva muller Ermessenda mentre visqués. Com que el noi era menor d’edat la comtessa assumí el govern del comtat de Barcelona.
El 1021, quan tenia 15 anys, Berenguer Ramon es casà amb Sança, filla del comte castellà Sanç Garcia. La nova situació motivà tensions amb Ermessenda quan el comte associà la seva muller al govern. La comtessa mare seguia signant els documents oficials però, a partir de 1023, el nom de Berenguer Ramon I ja precedia el d’Ermessenda. Aquell mateix any nasqué el primer fill de la jove parella, el futur Ramon Berenguer I, i poc després encara en tingueren un altre, Sanç Berenguer, però Sança morí aviat i el fill d’Ermessenda quedà vídua.
Signatura d’Ermessenda de Carcassona
L’any 1027 Berenguer Ramon es casà amb Guisla de Balsareny. Els anys que seguiren foren d’harmonia i beneficiosa estabilitat. La personalitat d’Ermessenda, enèrgica i ben dotada per al govern, combinavan a la perfecció amb el caràcter del seu fill Berenguer Ramon, pacífic i poc inclinat als fets d’armes.
Les relacions amb l’Església foren excel•lents i els contactes amb els altres comtats catalans resultaren molt cordials. La tasca repobladora en terres de marca fou estimable. L’administració de justícia conegué sentències brillants i l’organització civil del comtat progressà notablement.
El 1035 moria el fill d’Ermessenda, el comte Berenguer Ramon I amb 29 anys. El testament plantejà una divisió regressiva dels dominis del comtat de Barcelona ja que dividí els territoria i possessions. De tota manera prevalia el testament anterior del comte Ramon Borrell —espòs d’Ermessenda, pare del comte acabat de traspassar i avi dels hereus— i calia respectar el condomini vitalici establert a favor de la comtessa Ermessenda, viva i plena d’energia quan ja sobrepassava la seixantena.
Dames, Reines, Abadesses. Elisenda Albertí
Essent encara uns infants els fills de Berenguer Ramon —el més gran, Ramon Berenguer, tenia onze o dotze anys—, fou l’àvia Ermessenda, doncs, qui exercí el govern efectiu del comtat de Barcelona.
El 14 de novembre de 1039, tot just arribat a la pubertat, Ramon Berenguer I es casà a Sant Cugat amb Elisabet. A partir d’aleshores, Ramon Berenguer anà assumint el govern efectiu dels territoris que havia rebut en herència, no pas sense friccions amb l’àvia Ermessenda, acostumada a manar gairebé sola.
El 1041 l’àvia es retirà a Girona, on posseïa nombroses terres, però els conflictes entre àvia i nét sovint reapareixien i, el 1043, el nét decidí fer les paus amb l’àvia i pactà una avinença que la deixava mestressa de les terres gironines.
Les col•lisions familiars, especialment entre àvia i nét, es reprengueren amb força arran del tercer matrimoni de Ramon Berenguer, aquest cop amb Almodis de la Marca, dona de caràcter absorbent i ambiciós. Les relacions es tibaren fins al punt que Ermessenda, usant les seves poderoses influències en el terreny eclesiàstic, aconseguí del papa l’excomunió del seu nét i la seva muller.
Escut d’armes d’Ermessenda de Carcassona
El comte Ramon Berenguer I, lluny d’inquietar-se anà imposant la seva autoritat d’una manera sàvia i progressiva. Tranquil•litzat el país, sotmeses ja les diverses rebel•lions nobiliàries que l’havien agitat durant anys, el comte decidí negociar fermament amb l’àvia i aconseguí la renúncia d’Ermessenda a tots els seus drets, a canvi d’una quantitat simbòlica de mil unces d’or. El 1057 l’anciana comtessa obtingué que fossin aixecades les excomunions que pesaven sobre el seu nét Ramon Berenguer i la seva muller Almodis, i es retirà als dominis de Besora.
Ermessenda morí el març de 1058 al castell de Sant Quirze de Besora i fou enterrada a la catedral de Girona. Tenia uns 88 anys.
Deixa un comentari