El passat 24 de febrer es va dur a terme la cloenda del projecteCooproute a Brusel·les. Aquest projecte ha seleccionat un conjunt de cooperatives de tot Europa i les promou com a destinació de turisme sostenible tot donant a conèixer el patrimoni i la cultura cooperativa present a 14 països europeus.
El projecte mostra com el cooperativisme contribueix al desenvolupament del territori a nivell local, però també que es tracta d’un moviment transnacional que participa de la construcció europea compartint molts dels valors de la Unió com ara la democràcia i l’aposta per un desenvolupament sostenible tant econòmicament com social. Entre les destinacions seleccionades hi podem trobar el Museu dels Pioners de Rochdale, la cooperativa Viseras que gestiona 3 museus a Sicília o la cooperativa Ardelaine, de manufactura de llana de la regió de Rhône-Alpes a França.
Per part catalana han resultat seleccionades 5 cooperatives: L’Olivera, Vinícola de Nulles, Biciclot, la Ciutat Invisible i la Agrícola Falset-Marçà. Totes elles demostren la capacitat del cooperativisme per contribuir al desenvolupament del territori mitjançant activitats que generen impacte econòmic i social amb solucions innovadores que generen valor en el mercat. El cooperativisme, lluny de ser un vestigi del passat és clarament una opció per al futur.
Més enllà de les cooperatives seleccionades, la participació catalana ha estat intensa. La Generalitat de Catalunya i la Confederació de Cooperatives de Catalunya han format part del partenariat -liderat per la Confederació Europea de Cooperativa (CECOP)- que ha impulsat el projecte. A més l’acte es va dur a terme a la Representació Permanent del Govern de Catalunya davant de la Unió Europea.
Vam comptar amb la participació del seu màxim responsable, Amadeu Altafaj, amb qui vam compartir la importància de contribuir en la construcció europea tant des de les institucions com des de les pròpies experiències de l’economia social i cooperativa, creant ciutadania europea i promovent els valors i els principis europeus. L’economia social i cooperativa ajuda a construir Europa i el cooperativisme català ha de ser-ne un actor rellevant.
Xavier López García Director General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom
El programa aracoop va presentar el primer capítol de la sèrie El món cooperatiu de l'Ara i la Coop, on de manera divertida i senzilla ens descobreixen els beneficis que les cooperatives agràries ofereixen. I al llarg de dues setmanes ens van anar lliurant vídeos per conèixer les diverses experiències de cooperatives agràries que formen part d’aquest tipus d’empresa: Empordàlia, SCCL, Arbequina i Secció de Crèdit, SCCL,Hortec, SCCL i Plana de Vic, SCCL.
En el segon capítol dedicat a les cooperatives d’habitatge ens expliquen els avantatges d'accedir a una vivenda a través de les cooperatives, sempre molt més econòmic que els de mercat i ens aproxima al model escandinau d’habitatges de cessió d’us, que just comencen a existir a Catalunya. Properament es podran veure els capítols dedicats a les cooperatives de serveis i de treball.
El 23 i 24 de febrer es va celebrar a Brussel·les les jornades de tancament del projecte Cooproute. Durant aquest any i mig s’ha aconseguit crear una xarxa de destins turístics cooperatius amb la participació de més d’una dotzena de països. Pel que fa a Catalunya, Biciclot, l’Olivera, Vinícola de Nulles, La Ciutat Invisible i Agrícola Falset Marça, han estat els escollits. Es va aprofitar la jornada per debatre la continuïtat del projecte. L’event va tenir lloc a la Representació Permanent del Govern de la Generalitat a Brussel·les, amb la participació del representant permanent davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj i el director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López. Més informació en aquest enllaç.
::Entrevista
Entrevista a Guillem Perdrix, director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
Guillem Perdrix és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UAB. Ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de la creació i l’enfortiment d’empreses, dissenyant i executant metodologies i programes de suport, assessorament i formació en entitats tals com la Fundació CP’AC i la consultora D'Aleph. Professor en Direcció Estratègica i Creació d’Empreses per la UAB i la UB, des de març del 2012 dirigeix la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
Quina és la funció i les principals línies d’actuació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya?
La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és l’organització empresarial dedicada a la creació, consolidació i promoció de les empreses cooperatives de treball. La nostra tasca consisteix en promoure el cooperativisme a la societat i també el creixement de les cooperatives federades mitjançant programes específics en àmbits com la cooperació, el finançament o la formació; alhora que generem oportunitats d’aprenentatge i de relació. A més, en matèria de creació de cooperatives organitzem sessions informatives quinzenals i gratuïtes on resolem els dubtes més habituals i orientem a les persones interessades en un model empresarial centrat en les persones, amb valors, arrelat al territori i amb capacitat d’innovació.
Quins avantatges té estar federat?
Per a una cooperativa de treball, formar part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya significa accedir a un espai on informar-se, participar, aprendre, projectar-se, conèixer, compartir, intercooperar i entrar en contacte amb empreses d’allò més diverses, i créixer junts. Promovem la relació i l’aprenentatge a través d’activitats regulars com ara el Cafè de la Federació o els grups de treball temàtics però també tenim les portes obertes per atendre consultes específiques sobre temes tan diversos com, la innovació, la internacionalització, la gestió empresarial, així com el marc legal i societari.
Quins són els reptes i oportunitats del cooperativismes de treball?
El cooperativisme de treball és el model empresarial preferit de les persones que opten per crear una cooperativa. Més del 80% de noves cooperatives creades ho són en la modalitat de treball. Amb tot, tenim reptes per endavant si volem que el cooperativisme segueixi creixent. Ens cal promoure la cultura cooperativa implementant suports específics per a la incorporació de persones joves, menors de 25 anys, a les cooperatives i, molt important, fomentar l’aprenentatge del cooperativisme a les escoles, instituts, cicles formatius i universitats a través de la creació de cooperatives d’alumnes i del programa Fescoop, executat per l’Escola Empresarial Cooperativa Aposta. A més, volem que es reconegui el cooperativisme com un agent social i econòmic amb presència en el diàleg institucional i en els espais de decisió econòmic i laboral. Pel que fa a l’enfortiment i la consolidació de les empreses cooperatives és important promoure instruments que millorin l’accés al finançament i la capitalització de les cooperatives, impulsar mesures que promoguin la innovació mitjançant accions d’orientació i assessorament com ara jornades i cursos de sensibilització o afavorir mesures que impulsin la internacionalització.
Sou socis del programa aracoop, què creieu que ha d’aportar aquest programa al desenvolupament del cooperativisme a Catalunya?
Per a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, Aracoop representa una oportunitat per incidir i reforçar, de forma complementària, el nostre pla de treball en els àmbits de foment i promoció del cooperativisme, creació de noves cooperatives i enfortiment de les ja existents. Ens complau que el programa hagi permès que una cinquantena de cooperatives federades participessin en accions formatives en els àmbits de creixement i internacionalització, viabilitat i enfortiment així com formació directiva. A més, una vintena de cooperatives de treball federades hi ha participat com a empreses proveïdores.
Des de fa un temps la Federació promou el Municipi Cooperatiu arreu de Catalunya. En què consisteix?
El programa Municipi Cooperatiu es va iniciar al 2013 amb l’objectiu d’implicar a les administracions locals, entitats i agents econòmics i socials en la difusió, creixement i consolidació de l'economia cooperativa al territori. El plantejament ha estat impulsar col·laboracions en municipis amb una base cooperativa important, és a dir, municipis on hi hagi un nombre significatiu de cooperatives o be municipis on hi hagi una aposta ferma i ambiciosa per impulsar el cooperativisme. Durant el 2014 s’han realitzat 66 activitats en el marc del programa: trobades temàtiques amb especialistes, sessions de finançament, sensibilitzacions a persones emprenedores, formacions així com jornades de foment del cooperativisme, entre d’altres.
Una de les possibilitats del cooperativisme és donar continuïtat a empreses mercantils abocades al tancament (per problemes de viabilitat o per successió). Quines oportunitats i dificultats té aquest procés?
Malgrat que Catalunya és la comunitat que més casos de transformacions empresarials en cooperativa ha registrat des de l’inici de la crisi el 2008 pensem que hi ha un potencial enorme a desenvolupar en aquest àmbit i que existeixen obstacles que, reiteradament, impedeixen que aquesta xifra creixi. Em refereixo a que les persones treballadores en empreses on la viabilitat està en dubte o on hi ha successions no resoltes, molt sovint no estan sensibilitzats en l’àmbit del cooperativisme. Senzillament no contemplen l’opció de la transformació en cooperativa perquè no la coneixen. El mateix passa amb administradors concursals i, en general, amb tots els agents i prescriptors implicats en el procés. A més, cal millorar l’orientació i l’acompanyament per part d’entitats especialitzades en l’elaboració dels plans de negoci per tal de garantir la seva viabilitat a mig i a llarg termini. Un cop avaluada la viabilitat a mig i llarg termini, es poden plantejar línies de suport financer, ja sigui les ofertes pel sector a través de la Fundació Seira, o les ofertes pel Departament d’Empresa i Ocupació a través de la direcció general. Específicament parlem de promoure instruments de finançament com ara la creació d’un fons de garantia per donar suport a les empreses en concurs de creditors amb voluntat de continuar la seva activitat en forma de cooperativa. En darrer lloc, és imperatiu modificar l’actual Llei Concursal, que ara mateix dificulta explícitament l’adquisició de la unitat productiva per part dels treballadors.
La fórmula cooperativa ha demostrat un millor comportament durant la crisi. No obstant continua sent una fórmula poc coneguda. Què creus que fa falta per a què el cooperativisme sigui una opció generalitzada a l’hora d’emprendre?
El cooperativisme, en general, gaudeix de bona premsa. Per tal que creixi en primer lloc cal invertir en visibilitzar la fórmula empresarial cooperativa entre prescriptors públics i privats, gestories, serveis municipals de creació d’empresa, etc. Resulta sorprenent que encara hi hagi assessories que desaconsellin la creació de cooperatives amb l’argument que “tenen una gestió complicada”. En aquest sentit ens ajudaria molt que s’impulsessin mesures per divulgar àmpliament els avantatges de crear cooperatives i els passos a seguir. En segon lloc, ens cal un marc legal més atractiu que no representi un obstacle per a la creació de cooperatives. En darrer lloc, els recursos financers. En aquest sentit, més enllà de la possibilitat de capitalitzar l’atur, caldria impulsar mesures específiques que estimulin la cooperativa com a recurs a l’hora d’emprendre.
El Fes Coop s'adreça a l'alumnat i professorat de segon cicle de l’Ensenyament Secundari Obligatori, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, per tal que coneguin i aprenguin el model de l’economia social i cooperativa com a fórmula per crear i gestionar una empresa. Fes Coop! resulta una excel·lent oportunitat per conèixer un model d’empresa modern, participatiu, democràtic, fonamentat en valors i centrat en les persones. Aquesta activitat l’any 2014 va comptar amb més de 1300 alumnes participants, i per aquest any es pretén arribar a la xifra de 2000. Més informació en aquest enllaç.
Cada vegada més els joves impulsen projectes cooperatius. Aquest és el cas de Looky Produccions, SCCL, una productora audiovisual recentment constituïda com a cooperativa de treball associat. En formen part 3 persones sòcies de 25 anys, realitzadors audiovisuals i el seu nexe d'unió van ser els seus estudis a la facultat de comunicació de la UAB. Els serveis que ofereixen inclouen la realització de vídeos corporatius, vídeos promocionals, fotografia d’esdeveniments, cobertura d’espectacles, edició i postproducció de vídeo/àudio i composició original de bandes sonores, entre d’altres.
La cooperativa Cadí, SCCL ha estat reconeguda, el passat 2 de febrer, com a Organització de Productors de Llet de boví (OPL) amb denominacions de qualitat, per la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries. Són finalitats de les OPL garantir que la producció es planifiqui i s’ajusti a la demanda, sobretot en el referent a la qualitat i quantitat, i optimitzar els costos de producció i estabilitzar els preus de la producció. Cadí SCCL pertany a la Denominació d’Origen Protegida (DOP) mantega Alt Urgell-Cerdanya i a la DOP Formatge Alt Urgell i Cerdanya que té el reconeixement UE de productes de qualitat.
L'acció “Pràctiques professionals en empreses d’economia social i cooperativa” té l’objectiu de promocionar el model cooperatiu entre els estudiants i el món universitari. Consisteix en impulsar estades de pràctiques d'estudiants universitaris i/o d’escoles de negoci en empreses i organitzacions de l'economia social i cooperativa. S’ofereix orientació i informació pràctica a les empreses participants durant el procés de recerca i incorporació dels estudiants, així com recursos per garantir una bona estada formativa de l’estudiant. Més informació en aquest enllaç.
En el programa de TV3 Ja t’ho faràs, ens donen a conèixer la cooperativa Biciclot, i com funciona el seu taller d’autoreparació de bicicletes. L’ajuntament els proporciona les bicicletes que troben abandonades i amb elles fan cursos de Formació Professional per ensenyar a joves a reparar-les i amb la col·laboració d’entitats socials les venen o cedeixen temporalment a persones sense recursos. Biciclot, SCCL és també una de les cooperatives escollides a nivell europeu per formar part de la iniciativaCooproute (producte turístic transnacional basat en el patrimoni cultural i industrial de les cooperatives).
En el programa Anem per feina del Canal Taronja Bages, televisió local de la Catalunya Central, es va emetre una entrevista-tertúlia sobre economia social i cooperatives. En ella hi van participar Xavier López, director general d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom, juntament amb Bàrbara Minoves, directora territorial d’Empresa i Ocupació a la Catalunya Central, Joaquim Grau, director del Centre de Gestió Cooperatiu de Manresa, SCCL, Trinitat Ortega, gerent de Serveis a Les Persones Encís, SCCL, Nil Camprubí, cofundador de Fent País, SCCL i Miquel Canet, gerent de Taller Àuria. En aquesta xerrada es van donar a conèixer les polítiques i objectius portats a terme des del Departament d’Empresa i Ocupació, les accions del programa aracoop al territori i es va posar sobre la taula les experiències reals dels convidats en aquests models d’empresa.
Per aquest 2015 tenen continuïtat, en el marc del programa aracoop les accions destinades a aproximar el cooperativisme als alumnes de les escoles. Així ens ho explica en l’article Escoles de democràcia, Joan Segarra, fent un balanç de les accions desenvolupades l’any passat que van suposar la creació de 20 cooperatives d’alumnes, 9 de primària i 11 de secundària, amb la participació de més de 800 alumnes. La creació i gestió d’una cooperativa formada per alumnes, ajuda als infants a créixer en els valors de la democràcia, participació i solidaritat i a conèixer uns models de fer projecte empresarial i potenciar l’emprenedoria que sens dubte els seran útils quan arribin a l’edat de treballar.
Per primer cop el CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) treballa amb Garbet Neteja i Manteniment Integral, SCCL, com a part de la seva voluntat de sumar esforços per a la reinserció amb tots els agents socioeconòmics i, especialment, el tercer sector. Aquesta cooperativa, empresa d’inserció membre del grup SUARA, SCCL, ha signat un acord per col·laborar en la posada en marxa d’un pla pilot al Centre Penitenciari Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), que permetrà establir un nou model de bugaderia penitenciària. L’objectiu d’aquesta acció és consolidar el servei de rentat i planxat de roba de les presons com un taller de reinserció dels propis interns, i així augmentar les possibilitats de reincorporació al mercat de treball en un futur.
El diari Ara ens dona a conèixer l’escenari de les empreses salvades per un concurs de creditors. En dos anys s’han salvat 135 indústries catalanes i més de 5.200 llocs de treball, que equivalen a quasi tres quartes parts de les que estaven en risc de desaparèixer, segons el balanç del Departament d’Empresa i Ocupació. En un 20% de les operacions la solució va ser interna (transformació en cooperativa o compra per part d’algun directiu). Des del departament, a través de la Direcció general d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom, s’estudien juntament amb el sector vies d’assessorament i instruments de finançament per aquest tipus de projectes.
En els darrers dos mesos, dues veïnes de Castellví de Rosanes s’han incorporat a treballar a la cooperativa d’inserció sociolaboral Roba Amiga, en el marc de la col·laboració iniciada al 2013 amb l’ajuntament d’aquest municipi. A través de les àrees de Serveis Socials i Promoció Econòmica, l’Ajuntament de Castellví de Rosanes es posa en contacte amb diferents empreses de l’entorn per donar-los a conèixer la borsa de treball del municipi per tal que puguin adreçar-s’hi en cas de necessitar cobrir vacants de personal. La darrera petició de candidats i candidates per a una feina per part d’una empresa del municipi ha estat aquest mes de febrer. Roba Amiga, SCCL es dedica a la recollida selectiva de roba usada, roba de llar, sabates i altres residus tèxtils per a la seva revaloració a través de la reutilització i el reciclatge, mitjançant un model de negoci eficient, que fomenta la integració de persones.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) convoca Resolució AAM/204/2015, de 4 de febrer, per la qual es convoquen els ajuts per al foment de la concentració, la intercooperació i la modernització de les cooperatives i altres entitats associatives agràries corresponents a l'any 2015. Les sol·licitud es poden presentar fins al proper dia 17 d’abril inclòs.
Les cooperatives sense ànim de lucre així com els Centres Especials de Treball o les Empreses d'Inserció es poden presentar a les noves convocatòries d'ajuts a iniciatives socials que promou l’Obra Social de la Caixa. Els ajuts tenen per objecte donar suport a projectes socials i solidaris relacionats amb la inclusió social, la lluita contra la pobresa, l'atenció a la discapacitat i a la dependència, l'emprenedoria social o la interculturalitat, l'art per a la millora social i a la formació. Consulteu els diversos ajuts i dates en aquest enllaç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario