# 3
|
VigilànciaASPCAT
La vigilància epidemiològica en salut pública, una prioritat
Agència de Salut Pública de Catalunya
|  |
| Avís
Propers esdeveniments relacionats amb el VIH/sida: Setmana Europea de la Prova del VIH (22-29 de novembre de 2013) i Dia Mundial de la Sida (1 de desembre de 2013)
|
:: Jornada Vigilància
|
La Jornada «Vigilància en Salut Pública», organitzada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i celebrada el passat 24 d’octubre a l’Auditori Axa de Barcelona, ha estat un èxit de participació amb més de 600 professionals inscrits. La inauguració i la cloenda de l’acte van anar a càrrec del secretari de Salut Pública, Antoni Mateu; el secretari de Participació Social i Local en Salut, Francesc Sancho; la presidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears, Montse Casamitjana, i la subdirectora general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Mireia Jané. La conferència inaugural, centrada en l’eficiència i la sostenibilitat dels sistemes de salut des de la perspectiva de la salut pública, va anar a càrrec del director de l’Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut de l’Organització Mundial de la Salut, Josep Figueras. La Jornada va comptar amb dues taules rodones en les quals es van tractar diversos temes des de la perspectiva del futur de la vigilància i la intel·ligència epidemiològica, així com la vigilància de la salut infantil i mental. També es va debatre sobre les oportunitats de millora i les implicacions en salut pública que comporta la càrrega global de la malaltia, la salut en totes les polítiques públiques, el treball en xarxa dels professionals i les recomanacions internacionals en aquests moments de recessió econòmica. |
 |
:: Diagnòstic del VIH
|
|
A Catalunya, des de 1981 s’han diagnosticat més de 17.000 casos de sida i s’estima que unes 33.000 persones estan infectades pel VIH i una quarta part d’aquestes no ho saben.
Conèixer al més aviat possible si s’està infectat permet beneficiar-se d’un seguiment mèdic i també accedir a un tractament eficaç que millora la qualitat de vida i alhora contribueix a evitar la transmissió del VIH a altres persones, pel fet de prendre mesures de protecció.
Per tal d’evitar el retard diagnòstic, l’Agència de Salut Pública de Catalunya promou diverses estratègies adreçades a col·lectius especialment vulnerables i que no acostumen a adreçar-se a la xarxa sanitària.
Entre aquestes estratègies destaca l’oferta de tests ràpids de detecció de la infecció pel VIH en centres comunitaris i en oficines de farmàcia on al llarg del període 2009-2012 s’han realitzat un total de 40.200 proves, de les quals 900 són reactives, amb una taxa de detecció del 2,24%.
No hi donis més voltes. Fes-te la prova.
|
|
:: Hepatitis A
|
|
En el període setembre-octubre de 2013 a la Unitat de Vigilància Epidemiològica de la Regió Sanitària Barcelona-Zona Sud s’han notificat 14 casos d'hepatitis A confirmats. En 9 casos la font d’infecció ha estat importada (8 d’aquests són viatgers que visiten familiars i amics, VFR) i en 5 casos ha estat autòctona (4 d’aquests casos formen part d’un brot d’origen probablement importat).
Amb referència als casos en viatgers que visiten familiars i amics (VFR), és a dir, en fills o familiars d'immigrants residents a Catalunya que viatgen al país d'origen dels seus pares per visitar la família, s’han notificat 8 casos d’hepatitis A (en 2 la font d’infecció és comuna). Els casos han estat 4 nenes i 3 nens entre 6 i 15 anys, i un home de 43 anys. La mediana del temps des del retorn del viatge fins a l’inici de símptomes ha estat de 24 dies (entre 9 i 47 dies). Els països on han viatjat són (veure figura): el Marroc (5 casos), l’Equador (2 casos) i el Perú (1 cas). Aquests casos s’han classificat com a casos prevenibles.
En l’àmbit familiar, s’han estudiat a 31 convivents íntims. La raó contacte/cas és de 4,4 contactes. D'aquests, 19 (62%) contactes estaven immunitzats davant d’aquesta malaltia (pares i germans grans) i 12 (38%) eren susceptibles de contraure-la. Aquests 12 contactes susceptibles són infants d’un a 10 anys als quals s’ha administrat la vacuna contra l’hepatitis A com a profilaxi de postexposició. La mediana de temps d’intervenció des del moment des de la notificació del cas fins a l’administració de la vacuna va ser de 2 dies (1-6 dies).
Respecte a les actuacions de control en l'àmbit comunitari, s’ha considerat en 7 casos a l’àmbit educatiu, ja que van assistir al centre escolar durant el període de transmissibilitat de la malaltia. La vacunació contra l’hepatitis A com a profilaxi postexposició s’ha dut a terme a 4 escoles, on s’han administrat 107 vacunes, xifra que representa una raó de 27 vacunes/cas de VFR. La mediana del temps d’intervenció a àmbit escolar, des de la confirmació del cas fins a l’administració de la vacuna, va ser de 5 dies (1-6 dies).
L’efectivitat d’aquesta vacuna com a profilaxi postexposició requereix una intervenció ràpida, que ha estat possible gràcies a la coordinació excel·lent i la implicació dels professionals sanitaris de l’atenció primària de salut i dels de la Unitat de Vigilància Epidemiològica. Ates que no ha finalitzat el període de vigilància no s’ha calculat l’efectivitat vacunal de la profilaxi postexposició.
|
|
:: Embaràs adolescent
|
|
A Catalunya entre els anys 1992 i el 2007 hi ha hagut una tendència creixent de la taxa de fecunditat, la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) i la taxa d’embarassos en noies entre 14 i 17 anys.
A partir de l’any 2008 s’observa una tendència decreixent de la taxa d’IVE i de la taxa d’embarassos. Aquesta reducció relativa entre el 2008 i el 2012 ha estat de 6,4% i 12,7%, respectivament. Des de l’any 2009 la taxa de fecunditat també es redueix.
Font: Elaboració pròpia. Registre de nadons. Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. ASPCAT. Registre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs. Servei d'Informació i Estudis. Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitàries. Departament de Salut. Idescat.
|
|
:: Lesions de trànsit
|
Les polítiques de mobilitat i seguretat viària tenen un gran impacte sobre la salut, la qual cosa justifica la conveniència d’incorporar-les en el Pla Interdepartamental de Salut Pública que veurà la llum abans que finalitzi 2013. Un estudi recent va xifrar en més de 18.000 milions d’euros l’estalvi per a la societat catalana derivat de la disminució de les lesions per trànsit observada en la primera dècada del segle XXI. Les polítiques interdepartamentals de salut i seguretat viària, els canvis socials i culturals i, probablement, els efectes de la crisi econòmica sobre la mobilitat estan permetent que continuí la reducció de la mortalitat per trànsit i, d’acord amb el darrer Anuari Estadístic publicat pel Servei Català de Trànsit, l’any 2012 es van enregistrar a Catalunya 336 morts en els 30 dies següents a una col.lisió, una xifra que representa una reducció del 62,3% en relació als 891 morts de 2000.
La mortalitat per lesions de trànsit a Catalunya s’ha reduït més d’un 62% des de l’any 2000 |
|
:: Tuberculosi pediàtrica
|
|
La tuberculosi (TB) pediàtrica és una causa no reconeguda de mortalitat i morbiditat en els nens dels països en vies de desenvolupament. Els casos de TB pediàtrica representen la població potencial de malaltia tuberculosa en la vida adulta (els nens de mes de 10 anys constitueixen el reservori del bacil tuberculós), reflecteixen la transmissió actual de la TB a la comunitat i són útils per avaluar el rendiment dels programes de prevenció i control de la malaltia. Tot i que a Catalunya la taxa global de TB ha disminuït progressivament en els darrers anys, aquest descens ha estat menys pronunciat en els menors de 14 anys. Les taxes d’incidència de TB pediàtrica a Catalunya són superiors a les d’altres països desenvolupats del nostre entorn en els quals es presenta principalment en nens de minories ètniques o de famílies vulnerables econòmicament i socialment, o bé en nens nouvinguts recentment de països amb alta endèmia de TB. Durant el període 2005 – 2011 la taxa d'incidència de TB pediàtrica ha estat sempre superior a la mitjana dels països de la Unió Europea i també superior a la de l’Estat espanyol.
És per això que s’ha creat un grup de treball per analitzar des d’una perspectiva multidisciplinària les característiques epidemiològiques, clíniques i terapèutiques de la TB pediàtrica a Catalunya amb l’objectiu de realitzar recomanacions específiques i pràctiques en les respostes que cal articular per prevenir i controlar aquesta malaltia.
La tuberculosi pediàtrica, un component clau del control de la tuberculosi i un problema de salut pública també a Catalunya
|
|
:: Xarampió i rubèola
|
|
El xarampió és una malaltia vírica altament contagiosa que,malgrat que estigui en vies d’eliminació, encara es pot trobar a diverses zones del món. La rubèola és una malaltia infecciosa lleu, tot i que pot tenir conseqüències greus en les dones embarassades. La vacunació és la mesura fonamental per prevenir tant el xarampió com la rubèola.
L’any 2012 es van registrar a Catalunya 40 casos de xarampió, 14 de rubèola postnatal i un de síndrome de rubèola congènita (SRC) d’origen importat. El grup d’edat més afectat és el de 25 a 34 anys. La major part de casos corresponen a persones no vacunades, 5 de les quals per motius de creences. Es van produir 4 casos de xarampió en personal sanitari no vacunat.
Atesa la situació mundial, s’aconsella vacunar totes les persones susceptibles nascudes després de l’any 1966. Aquesta recomanació s’adreça especialment a dones en edat fèrtil, a tot el personal sanitari i a persones que viatgin fora de l’Estat espanyol.
|
|
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario